Havent esmorzat una dotzena d’ostres i colat entre pit i espatlla l’ampolla de Dom Pérignon, collita 1742, el bon vividor i millor pensador Voltaire escrivia que el treball allunya tres problemes cabdals: l’avorriment, el vici i la penúria. En els darrers temps, per treure el ventre de pena, han anat desapareixent uns quants oficis com ara el de telefonista, llevadora a domicili, netejabotes, acomodadors, projeccionista cinematogràfic. Avui s’ha fos l’entranyable Alfredo de ‘Cinema Paradiso’. De la mateixa manera que uns oficis han begut oli, altres entren al mercat laboral. Un dels darrers, ‘Assessor d’intimitat’. Com sona. L’assessor d’intimitat és l’encarregat de procurar espais de seguretat i consentiment en les escenes de sexe al teatre i l’audiovisual. Una figura inexistent a les Espanyes, però que s’obre camí a les Europes i als USA tot seguint les petjades del #Metoo. La clau és preguntar, demanar permís per tocar el cos de l’altre (és a dir, de l’altra) i que tot estigui pactat, erradicant situacions incòmodes. Per tant, el consentiment és el factor bàsic de totes les relacions dins i fora d’escena. No queda clar si l’assessor d’intimitat aixecarà acta. Amb el que està caient, quan els homes som presumptes culpables fins que no es demostri el contrari, oi Johnny Depp!, els assessors només seran dones?
Sessió: No iniciada
