La realitat s’ha d’admetre. Solament així pots tocar discretament la felicitat. Els resultats electorals del 12M adverteixen que el decaïment de molts independentistes catalans ha esdevingut inanició provocant pèrdua d’aigua i de greix de l’hegemonia i majoria independentista assolida el 2012. L’eixamplament de la base i el mentrestant han esfondrat ERC que resta llunyana del partit fundat per Macià i Companys. Tal extensió ha estat pel PSC que s’ha imposat en escons i vots per primera vegada a unes eleccions catalanes. Equivocar-se d’enemic i calumniar companys de viatge és un error colossal. Primer el país i després els partits. Qui guanya? Pedro Sánchez qui, mal que em pesi, és una bèstia política i nosaltres som mesells i gallines d’un Estat repressiu. Urgeix anar units per ser fidels a la terra i a la llengua memorant Pau Casals. Els resultats escrutats connoten que l’Estat és rosegador i que la política-ficció d’aliances pot entrar en una roda de hàmster.
Sessió: No iniciada
