El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha fet una última crida aquest dimecres des de la tribuna del Congrés a Junts i Podem perquè canviïn de criteri i optin per donar suport als decrets que se sotmeten al ple del Congrés. En la defensa del decret de mesures anticrisi, el ministre ha advertit que un ‘no’ tindrà “conseqüències importants” per als ciutadans, perquè implicarà un retorn a les “retallades” i a les polítiques “d’altres èpoques”. El PSOE i Junts continuen negociant a contra-rellotge amb un dead-line que acaba a les 15h, moment en què ja no es podran emetre més vots telemàtics i quedarà tancat el resultat fins a l’hora de l’anunci, un cop acabat el ple.
“Votar si és votar que les pensions augmentin un 4%% i votar no és tornar a la rebaixa de les pensions; votar sí és abaratir la factura de la compra, i votar no és que algunes cases hagin de mirar la cartera per saber si poden omplir la nevera”, i “votar sí és seguir gaudint de transport públic gratuït o bonificat, i votar no és augmentar-ne demà el preu”, ha dit el ministre.
Tot plegat en una jornada frenètica en què el govern espanyol negocia a contra-rellotge per modificar la posició de Junts i de Podem. Aquest dimarts al vespre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, es van reunir amb els socialistes per provar d’acostar posicions, però aquest dimecres al matí Nogueras ha afirmat que després d’una “negociació intensa” no hi havia hagut cap canvi de posicions i, per tant, els set diputats de Junts continuaven al ‘no’.
Poques hores després, mentre el ple ja estava en marxa, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han demanat “altura de mires” a Junts per poder aprovar uns decrets “molt importants” per als ciutadans. Montero ha afirmat que els socialistes negociarien “fins a l’últim minut” els tres decrets, i Bolaños els ha advertit que “ningú entendria politiqueries per perjudicar els ciutadans creient que perjudiquen el govern”.
Els contactes han continuat al llarg de tot el matí. També amb altres formacions. Bolaños s’ha deixat fotografiar conversant amb el portaveu del PNB, Aitor Esteban, mentre que Junts evitava intervenir en els debats dels dos primers decrets per no haver de fixar posició fins a l’últim moment. Paral·lelament, s’anaven produint les votacions telemàtiques, que han començat a les 9.30h i acabaran a les 15h, tot i que oficialment no s’anuncien fins que acabi el ple.
La caiguda dels tres decrets pot deixar al descobert les mesures anticrisi, però l’executiu espanyol encara té oberta una última oportunitat per aprovar-los. Passa per celebrar un Consell de Ministres extraordinari en els pròxims dies i portar nous decrets al Congrés la setmana que ve.
Decrets en perill
Sense el ‘sí’ de Junts i de Podem, caurien els tres decrets que s’han debatut al Congrés. El decret 8/2023, manté fins al juny la rebaixa de l’IVA al 0% per a aliments bàsics i fins al 5% per a pasta i oli. També el descompte de la factura de la llum del 65% per a consumidors vulnerables i del 80% per a vulnerables severs. També prorroga l’augment de la tarifa regulada de gas i situa l’IVA de l’electricitat al 10%. A més, estableix la gratuïtat dels viatges a Rodalies, Mitjana Distància i línies d’autobús estatals i prorroga la bonificació del 30% de la tarifa de bitllets urbans i interurbans.
Pel que fa a les pensions, estableix que les contributives augmenten el mateix que l’IPC, un 3,8%, i estableix que l’Ingrés Mínim Vital (IMV) augmenta un 6,9%. En matèria d’habitatge prorroga la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables, i també la prohibició de cobrar comissions per l’amortització anticipada de la hipoteca. A més, prorroga els impostos a la banca i a les elèctriques. Junts denuncia que l’Estat no ha fet el pagament del 30% de bonificació que li pertocava des que va engegar aquesta mesura, mentre que les comunitats sí que han afrontat el seu 20%. Ara la formació de Puigdemont reclama que l’Estat assumeixi tot el 50% de la mesura.
El decret 7/2023 sobre conciliació de la vida familiar i laboral preveu un augment del subsidi de desocupació dels 480 euros actuals a 570 euros els primers sis mesos de l’any i 540 als altres sis mesos del 2024. També estableix que els treballadors poden acumular dies de lactància. Junts reclama que s’inclogui la patronal catalana als espais representatius on es prenen aquestes decisions, en el diàleg social. Recorda que ho demana des del 2022 i que l’executiu espanyol no ha fet cap gest efectiu en aquest sentit.
El decret 6/2023 de mesures urgents per a l’execució del pla de recuperació i sobre el servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge inclou lleis per millorar l’eficiència digital i processal. Hi consta un article 43 bis que a la pràctica, segons Junts, suposa una “catifa vermella” perquè els jutges paralitzin l’entrada en vigor de l’amnistia.
Sancions per a empreses que incompleixin la llei
Junts també vol que l’executiu espanyol faci moviments efectius per al retorn de les empreses que van marxar de Catalunya emparant-se en el reial decret que el govern de Mariano Rajoy va activar el 2017, en ple procés.
La formació de Puigdemont vol que es derogui aquell decret i que es reforcin els articles 9 i 10 de la llei de Societats de Capital que estableix que les empreses han de tenir la seu social allà on tenen les seves centrals administratives i l’activitat principal. Aquesta petició afectaria especialment les empreses subjectes al control de la CNMC i del Banc d’Espanya. Això és bàsicament el Banc Sabadell i La Caixa.
En aquest marc, Junts vol que s’estableixin bonificacions a les empreses que es van quedar a Catalunya i les que ara retornin la seva seu social allà on la tenien el 2017, i d’altra banda que se sancioni les que incompleixen la Llei de Societats i mantenen les seus fora del territori on operen.
El PSOE, per ara, només s’ha mostrat disposat a incorporar al decret 6 una modificació de la llei per reforçar la referència a la necessitat de tenir la seu al territori on s’opera, però Junts vol que inclogui totes aquestes peticions i que es faci en un decret a part.
