Arribem avui a la darrera jornada del Festival Intangible, després de l’espectacular muntatge audiovisual que vam poder gaudir ahir a la Seu Vella –combinació perfecta entre una original proposta artística i el nostre monument més “tangible”–, amb un balanç esperançador. Evidentment la resposta de la ciutadania no ha estat uniforme: des de l’entusiasme dels fans de l’art tecnològic a la perplexitat d’una part del públic, passant per la gent a la qual els continguts del festival han despertat la curiositat (una part de l’èxit de l’esdeveniment rau en aquest darrer sector, el de les persones que han conegut i han sabut valorar unes creacions que van més enllà dels esquemes clàssics). Sigui com sigui, el festival ha tingut unes realitats molt tangibles: ha demostrat que no només es poden programar propostes innovadores a Barcelona; ha permès fer una tasca pedagògica entre l’alumnat de diversos centres de la ciutat; ha promogut una fructífera col·laboració entre una dotzena d’entitats i centres educatius de Lleida i, fins i tot, ha aconseguit atreure visitants d’altres comunitats. És possible fer una animació visual tocant les tecles d’un “piano”? Influeixen els cicles de la lluna en el funcionament d’un ordinador? Pot integrar-se la Intel·ligència Artificial en una peça de música feta en directe? Es pot elaborar una creació audiovisual trencadora amb instruments analògics? Preguntes curioses i interessants que hem plantejat, enguany, al festival Intangible.
Sessió: No iniciada
