La pastora més bella

Els meus padrins sempre ens deien: “Vosaltres rai que no sabeu què és passar gana!”. Haver patit una guerra o, el que és pitjor, les misèries d’una postguerra i d’una dictadura va forjar el caràcter dels nostres padrins i padrines. L’esperit de sacrifici per la feina, per tirar endavant els fills, la casa o l’explotació va marcar tota una generació. És el que tenen en comú homes i sobretot dones com Marina Vilalta, la pastora de 96 anys de Bruguera (Ripollès) que cada dia treu a pasturar el seu petit ramat d’ovelles. Abraham Orriols ha plasmat les seues vivències en Una vida a les muntanyes, un llibre preciós que el periodista ha basat en converses calmades i sense pressa que ha tingut amb aquesta ramadera que l’any passat va rebre la Creu de Sant Jordi. La seua manera humil de viure entregada a la família i a la feina; sense grans comoditats ni aspiracions materials fa que s’hi emmirallin dones d’una i dos generacions. El llibre convida el lector a anar més enllà i a reflexionar sobre la fi de la vida als pobles o sobre el perquè la ramaderia i l’agricultura tradicional tenen els dies comptats. Emoció, reivindicació i reflexió en una obra que recull la memòria oral d’una pastora de l’anomenada generació grandiosa escrita per un jove millennial.