Reus ei era ciutat dera part de lengua catalana de Catalonha (era que non ei de lengua occitana), qu’a mostrat un interès, ua vinculacion mès destacada pera lengua occitana e per occitanisme (s’exceptam Barcelona enes sòns milhors moments).
Pendent eth modernisme catalan, quan ena Val d’Aran se començaue a víuer un reneishement dera lengua en figures coma Jusèp Arró, Rafael Nart, Jusèp Sandaran, Josep Condò, Ramon Carità…, en Reus destacaue era figura de Cosme Vidal, coneishut coma Josep Aladern. En Reus, Aladern comencèc es sues creacions literàries e auec intervencions destacades en occitanisme coma era creacion dera revista Occitània, revista literària y social de les terres de Llengua d’Oc amassa damb Prospèr Estiu. Hec ua destacada intervencion ena conferéncia La Vall d’Aran i els Catalans de Jusèp Sandaran en Ateneu Obrer deth Districte II de Barcelona eth 23 d’octobre de 1913 (ara hè 110 ans). Ena presentacion der acte Aladèrn diguie “Respecte’l séu llenguatge [er aranés] (…), se quedarien maravellats si vegessen que en lloc d’ésser el dialecte rustec de mitja dotzena de pobles aillats del món, és un ric i pintoresc idioma parlat per més de cinc milions d’habitants (…) Tant de bo que l’acte d’avui sigui’l començament de la gran i patriòtica obra que en l’avenir haurà de relligar Catalunya a ses grans, magnifiques i glorioses terres germanes de l’altre costat dels Pirineus”. Era possibilitat d’ua union catalano-occitana ère contemplada. Aladern liderèc un moviment culturau, coneishut coma eth Grop Modernista de Reus o Colla de ca l’Aladern. Entre es que s’hi botjauen en destaque Miquel Ventura, hilh de Reus, escritor e professor. Ventura que signaue es sòns articles coma Michel, e coma Euphemia Llorente enes darrèrs ans dera sua vida, escriuec en revistes coma Paraula d’Òc, La Nova Cathalunya… Traduïc ath catalan es Condes populars gascons d’Antonin Perbosc… En aqueri tempsi, Perbosc, Estiu, Sarrieu… proposauen ua ortografia qu’estructurèc, de forma definitiva, Loís Alibèrt. Ventura ère entre eri. En Catalonha, Fabra, Alcover… e eth IEC trabalhauen en ua ortografia entath catalan. Miquel Ventura, amassant es dues línies, proposèc ua ortografia unificada entath catalan e er occitan. Empleguèc tota era vida aguesta ortografia que siguec era norma ortografica oficiau des membres deth Grop Modernista de Reus. Èren es tempsi enes qu’era idea d’amassar Catalonha e Occitània ère fòrça viua e enes que se gestauen es normatives ortografiques des dues lengües.
Pendent tot eth sègle XVI e començament deth XVII i auec emigracion constanta d’occitans entà Catalonha. I auie superpoblacion occitana, e damb er estímol des guèrres de religion, es joeni cercauen tèrres mancades de poblacion e mès prospères. Era emigracion occitana contribuïc de manèra notabla ar equilibri demografic de Catalonha. Reus siguec un des destins destacats e naturaument, aqueri occitans i deishèren tralha, era inflüéncia dera lengua, es nòms pròpis…
Era institucion de Reus que milhor represente, ena actualitat, aquera sensibilitat occitana ei eth Centre de Lectura, qu’a dotat era sua bibliotèca des publicacions der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, que ja acuelhie es trabalhs de Miquel Ventura e de Josep Aladern, qu’a presentat diuèrses conferéncies e exposicions sus Occitània, qu’en 2013 organizèc un Viatge tà Occitània (deth 27 d’abriu ar 1 de mai, damb guies occitans, immersion ena lengua e cultura…), damb projeccions, articles ena sua revista… D’autes institucions de Reus an organizat bèra exposicion, bèra conferéncia…, però non n’i a cap damb ua continuitat tant remercada coma eth Centre de Lectura.
E actualament, destaquen cèrti ciutadans de Reus peth sòn trabalh en favor der occitan: Andrèu Pujol a publicat (amassa damb Juli Sala), en occitan, Cent ans d’esquí ena Val d’Aran (IEA-AALO-2020); Andrèu Pujol ei soci deth Centre de Lectura de Reus a on a participat en diuèrses activitats e presentacions prooccitanistes. E cau destacar, tanben, eth papèr de Christian Andreu que fondèc e dirigís era publicacion digitau Sapiéncia Occitana, qu’ei publicada des de Reus, escrita integrament en occitan e d’un bon nivèu. Christian Andreu ei tanben er autor deth libre de Croniques deth Sègle XXI (IEA-AALO-2022).
En aguesti moments en qu’er Ajuntament de Barcelona a renunciat a hèr activitats en favor dera lengua e era cultura occitana, er Ajuntament de Reus poderie agarrar eth relèu, per coeréncia istorica, e per interès ciutadan, e des des institucions municipaus organizar activitats, hèr presenta era lengua ena difusion municipau… Hè uns ans, per iniciativa der Ajuntament de Reus, participè en quauque acte sus Occitània e er occitan… De ben segur, damb eth temps, poderíem identificar Reus coma era capitau occitana de Catalonha, o era capitau catalana d’Occitània.
