L’Espai Guinovart d’Agramunt va obrir ahir la nova temporada expositiva amb un homenatge molt especial per commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso.
Guinovart en homenatge a Picasso és una exposició on peces de Josep Guinovart dialoguen amb obres originals de l’artista malagueny i que vol establir relacions entre els respectius llenguatges mitjançant una selecció d’obres d’ambdós artistes que trenen analogies, correspondències i reivindicacions. La historiadora de l’art i crítica Conxita Oliver, comissària de la mostra, destacava que per a Guinovart, Picasso va ser una font inesgotable d’arguments i un model de “contestació i rupturisme”.
En aquest sentit, Conxita Oliver destaca que Picasso –com Miró – a més de ser dos genis artístics, són dos personatges que van ser capdavanters en la vindicació d’uns espais de llibertat política i també creativa en una Espanya fosca i amb els quals l’artista s’identifica en la lluita contra la injustícia, l’opressió i el poder. A partir d’algunes obres de malagueny, Guinovart va fer reflexions i va establir vinculacions molt particulars en un procés d’experimentació artística, amb una càrrega important de caràcter de denúncia i de transgressió que el caracteritzava. Guinovart, igual que molts dels seus contemporanis, va estar marcat per l’esperit de la fia de la Segona Guerra Mundial i pels anys difícils de la postguerra. Això, deia Oliver, el va fer un “inconformista”, un individu radical i lluitador.
L’exposició, que està formada per un total de 22 obres, comença amb dos peces que són un autoretrat de Guinovart i un aiguafort de Picasso treballant al seu estudi. Estan cara a cara, com establint un diàleg. Després es passa per les diferents obres de Guinovart on sempre hi ha referències i homenatges a Picasso fins acabar a la tercera galeria on es poden veure els plats que els dos artistes van crear i que també s’estan mirant i “dialogant”.
