La salut mental s’ha consolidat com un dels grans reptes en l’entorn laboral a Espanya, cada vegada més vinculada a factors organitzatius com la càrrega i el clima de treball o la conciliació. De fet, les últimes dades del Sistema Nacional de Salut publicats pel Ministeri de Sanitat mostren que més d’un terç de la població espanyola presenta algun problema d’aquest tipus. I segons l’Anàlisi de les estadístiques d’accidents de treball i malalties professionals a Espanya en 2025 de CCOO, les baixes per problemes psicològics superen les 600.000. Les xifres de la Seguretat Social plasmen també un increment de la prevalença de les baixes per contingències comunes, que ja se situa en 53,7 processos per cada 1.000 assalariats.
Totes aquestes dades són indicatius que les baixes per salut mental i les absències al treball tenen un impacte creixent en l’entorn professional, com posava en relleu l’últim informe sobre absentisme laboral d’InfoJobs, la plataforma d’ocupació líder a Espanya: el 49% de la població ocupada es va absentar del treball en l’últim any, amb o sense baixa mèdica, i 1 de cada 3 empreses va notar un augment respecte a l’anterior. A més, el 85% de les absències relacionades amb la salut mental estaven vinculades al mateix entorn laboral. Tanmateix, això no es tradueix en una resposta estructural per part de les companyies. Una enquesta realitzada ara per la plataforma mostra que més de la meitat no implementa mesures específiques de salut mental, malgrat que 8 de cada 10 reconeix desafiaments en aquest àmbit. Això evidencia una bretxa entre la percepció del problema i el seu abordatge real.
La salut mental no és una prioritat en la majoria de les empreses: el 54% no implementa mesures específiques
Les dades reflecteixen que la salut mental encara no ocupa un lloc prioritari en l’agenda empresarial. En concret, el 54% de les companyies la situa en un nivell de baixa prioritat, la qual cosa es tradueix en el fet que no implementen mesures específiques al respecte. Al seu torn, un 17% adopta un enfocament de reconeixement limitat, actuant únicament quan es produeix una baixa laboral i el treballador comunica que el motiu està relacionat amb la salut mental.
En contraposició, un 8% mostra un reconeixement actiu, amb avaluacions i algunes mesures preventives. No obstant això, només una minoria d’empreses avança cap a enfocaments més estructurats: el 10% l’aborda com una prioritat operativa, amb programes de suport al benestar, i un 11% la integra estratègicament en la gestió de persones, del benestar i del lideratge.
Per segments, la baixa prioritat és especialment elevada en els sectors primari i secundari (60%), mentre que en les empreses de més de 250 empleats descendeix al 36%. En paral·lel, la integració estratègica gana peso en companyies de més de 50 empleats, on aconsegueix el 14%.
El 81% de les empreses detecta desafiaments en salut mental, predominant la conciliació (38%) i la gestió de la càrrega de treball (36%)
Aquest baix nivell de prioritat conviu amb una elevada percepció del problema en el teixit empresarial, perquè existeix un ampli consens entorn de la complexitat del fenomen: el 81% de les companyies afirma percebre desafiaments en l’àmbit de la salut mental entre els seus treballadors.
Entre els principals reptes destaquen la conciliació de la vida personal i laboral (38%), la gestió i organització de l’excés de càrrega de treball (36%) i el manteniment d’un bon clima laboral (36%). Això configura un primer nivell de preocupacions directament vinculades al dia a dia organitzatiu.
En un segon pla se situa la dificultat que els empleats verbalitzin els seus problemes de salut mental, assenyalada pel 28% de les empreses, la qual cosa reflecteix barreres culturals i de comunicació encara presents. Per part seva, els aspectes més lligats a un enfocament preventiu i estructural queden relegats: només el 22% esmenta la integració de la salut mental en la cultura empresarial i el 21% apunta a l’escassetat de recursos econòmics per a programes específics. Finalment, qüestions com la falta de detecció per part dels mànagers o la dificultat per a mesurar l’impacte de les accions (totes dues amb el 19%) evidencien un desenvolupament encara incipient en la gestió estratègica d’aquest àmbit.
Per grandària, la percepció dels reptes en salut mental se situa en el 76% en les microempreses i en el 77% en les petites, mentre que ascendeix significativament fins al 90% en empreses mitjanes i grans. Per sectors, també s’observen diferències rellevants: en el primari i secundari, el percentatge d’empreses que perceben desafiaments aconsegueix el 79%, enfront del 80% en el sector terciari i al 86% en els sectors quaternari i quinari, on el problema és més visible i està més integrat en l’agenda empresarial.
En aquest context, les empreses de més grandària destaquen especialment la conciliació com a principal desafiament, esmentada pel 43%, enfront del 37% en microempreses i el 34% en petites, consolidant-se com la palanca clau per a millorar el benestar dels empleats. També augmenta el pes d’altres factors estructurals com la càrrega de treball (39%) o el clima laboral (38%). Així mateix, les organitzacions amb plantilles de més de 50 treballadors mostren una atenció més elevada a elements més avançats en la gestió de la salut mental, com la integració en la cultura empresarial (32% enfront del 15% en microempreses) o la detecció per part dels mànagers (29% vs. 13%), la qual cosa reflecteix una evolució cap a models més preventius.
La conciliació es consolida com a palanca clau per a millorar la salut mental en l’empresa
La conciliació, que com s’ha pogut extreure repunta com el principal desafiament de manera global, es posiciona també com una de les principals vies d’actuació per a millorar la salut mental en l’entorn laboral. En concret, existeix un ampli consens sobre el seu impacte positiu: el 83% de les empreses considera que implantar mesures de conciliació contribuiria a reduir la pressió mental i millorar el benestar dels empleats (un 48% respon “bastant” i un 35% “molt”). Aquesta percepció és encara més elevada en les organitzacions de més grandària (més de 50 empleats), on el percentatge dels qui consideren que milloraria “molt” ascendeix al 39%.
