Demà 1 de gener es complirà mig segle des de la mort del pintor cubista, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), “un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX”, segons explica l’historiador Francesc Marco-Palau, i que en els últims anys està veient com la seva figura està sortint “d’un incomprensible oblit” i es troba en una fase en què el seu llegat s’està difonent molt més que abans i està agafant un gran reconeixement, a través d’exposicions, llibres, estudis i homenatges, sobretot després de l’Any Palau Ferré el 2021, que commemorava el centenari del seu naixement i que va incloure més d’un centenar d’actes per tot Catalunya.
Maties Palau Ferré es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, i va estar molt influït pel cubisme picassià, per la Barcelona dels Salons d’Octubre i pels anys viscuts a París, a la dècada dels cinquanta i els seixanta.
En tornar de París, a inicis de la dècada dels anys seixanta, desenvolupa projectes artístics a Catalunya i també exposa a Madrid (1970) i Nova York (1971). Tot i així, destaca Francesc Marc-Palau, besnebot de Palau Ferré, “el contracte que signa amb un marxant estroncarà per sempre la seva carrera artística. Les desavinences entre el pintor i l’empresari acaben al món judicial. El 1974 el Tribunal Suprem sentencia que Palau Ferré ha de pintar, encara, més de 40 metres quadrats de pintura per deslliurar-se de les clàusules que havia firmat. Palau Ferré compleix la sentència, però se sent desenganyat pel món de l’art de galeries, subhastes i especulació. Així, deixa d’exposar i, durant més d’una dècada serà conegut com ‘el pintor que cremava els seus quadres’”.
Després, als anys 80 i 90 va col·laborar amb projectes socials i culturals.
Enguany també es faran més actes de record i la família ha fet una crida a les xarxes per avançar en la catalogació de tota la seva producció artística.
