El 2023 va ser el segon any més càlid a Espanya des de 1961, només per darrere de 2022, amb 44 rècords de dies càlids i cap de dia fred, segons l’informe de l’Agència de Meteorologia (Aemet) presentat aquest dijous sobre l’estat del clima d’Espanya en 2023.
Durant 2023 es van donar dues onades de fred, set onades de calor i dos episodis de temperatures molt altes fora de l’estiu, ha explicat el portaveu de la Aemet Rubén del Campo, durant la presentació del citat informe, qui ha avançat també que l’any passat l’aigua de la mar va registrar rècord de temperatura.
Des d’almenys 1940, les aigües circumdants a Espanya van batre rècords per primera vegada amb “una temperatura mitjana anual per sobre dels 20 graus en totes les zones costaneres”, tant les pròximes al litoral com les corresponents a alta mar, durant la major part de l’any, ha detallat el portaveu.
Aquesta temperatura pot convertir-se “potencialment en combustible per a danes en el nostre territori” i a més tenir “repercussions” sobre els ecosistemes marins, ha alertat Del Campo.
Any extremadament càlid
Durant l’acte, al qual també ha acudit la presidenta de Aemet, María José Rallo, el portaveu ha posat l’accent que 2023 va ser un any “extremadament càlid” (el segon amb major temperatura mitjana des de 1961) amb un valor mitjà per a Espanya de 15,2 graus, és a dir, una xifra superior en 1,2 graus a la mitjana del període de referència 1991-2020.
En aquest punt, el portaveu ha recalcat que a Espanya, les últimes observacions llancen que, “la temperatura mitjana ha ascendit 1,5 graus des de 1961”, per a destacar que “en el que portem de segle, s’han registrat els deu anys més càlids de la sèrie”.
Encara que en 2023 va haver-hi dues onades de fred, una d’elles, va començar el 28 de febrer, i va ser la tercera més tardana de la sèrie, els episodis d’altes temperatures van ser clarament predominants: Va haver-hi set onades de calor (quatre en la Península i Balears i tres a Canàries) i dos episodis d’altes temperatures molt “anòmals” pels registres aconseguits, a l’abril i a l’octubre.
Segons es desprèn de l’informe, les onades de calor a Espanya s’estan prolongant tres dies per dècada i afecten cada vegada majors extensions (al voltant de tres províncies més cada deu anys) alhora que són també més intenses, amb una temperatura aproximada de 2,7 graus més alta per decenni.
Respecte a les màximes, al llarg de l’any s’han registrat 44 rècords de dies càlids, ha matisat Del Camp, qui assenyala que “l’esperable en un clima sense alterar pels gasos amb efecte d’hivernacle s’haurien batut cinc rècords, per tant, la xifra s’ha multiplicat per nou”.
Entre aquestes dades d’altes temperatures, cal ressaltar els 37,4 graus de mínima registrats el 12 d’agost en l’estació de Guia de Isora (Tenerife) i que és fins al moment la mínima més elevada a Espanya des que hi ha dades.
En canvi, no va haver-hi cap rècord de dies freds, per la qual cosa es pot afirmar que “en l’última dècada, per cada rècord de dia fred hi ha hagut vint-i-vuit rècords de dies càlids”, ha advertit el portaveu d’Aemet.
2023 va finalitzar molt sec
El 2023 va acabar molt sec (el sisè amb menys pluges de tota la sèrie i el quart del segle XXI) i les precipitacions van acumular 531 litres per metre quadrat, la qual cosa suposa un 84% respecte a la mitjana normal del període 1991-2020.
“D’acord també amb un any molt sec, ha estat el quart any amb major nombre d’hores de sol des de 1983”.
El portaveu ha detallat que en la major part del país “les pluges van ser inferiors a les normals”, excepte en la conca del nord i nord-oest. En les conques del Pirinenc oriental i del sud, les precipitacions van aconseguir el 55% i 42% respectivament dels seus valors normals.
L’escassetat de precipitacions va ser inferior al normal en la major part del país i d’aquesta manera, la sequera meteorològica que havia començat en 2022 va continuar i, des de març, va evolucionar a una sequera de llarga durada, que va persistir la resta de l’any.
Aquest tipus de sequera té un “caràcter socioeconòmic i pot arribar a comprometre el proveïment de la població”, ha alertat Del Campo.
No obstant això, al llarg de l’any va haver-hi episodis de pluges intenses, com en alguns barris de Saragossa al juliol; la dana al setembre en l’àrea mediterrània i zona centro de la Península i la nevada entre finals de febrer i març a Mallorca, que va deixar més de 2 metres de neu en els cims d’aquesta illa.
En aquest punt, Rubén Del Campo també ha recordat que 2023 va generar més dies de tempesta de l’habitual, però amb menys llamps, la qual cosa s’explica pel fet que gran part d’elles es desenvolupessin a la primavera, sent les tempestes tardorenques les de més descàrregues i major intensitat.
Com a dada curiosa, el portaveu ha explicat que la calor i l’estrès hídric de finals de l’estiu van provocar irregularitats en els cicles biològics d’arbres fruiters en plena tardor, com a segones brotades i floracions en fruiteres, de manera simultània a la maduració dels fruits, alguna cosa molt poc habitual.
Neteja
