Ara, amb els telèfons mòbils, fer una fotografia és un gest bastant fàcil. Però no fa massa anys, això no era pas així. Recordo que a l’any 1978, quan tenia 11 anys, vam anar el meus pares i els meus dos germans a fer-nos una foto familiar en un estudi professional. Era un dissabte per la tarda, i va ser tot un esdeveniment. Però ja m’agradaria a mi saber que els hi devia passar pel seu cap als meus besavis de Bellcaire i de Golmés, per exemple, a principis del segle XX, quan van posar, ben pinxos, per tal que quedessin immortalitzats en una fotografia.
Immortalitzar moments suposa, entre altres moltes coses, generar una gran font d’informació pel futur. Això és el que podria pensar el gal·lès Charles Clifford quan, aquest dissabte farà 164 anys, va fer la primera fotografia de la ciutat de Lleida, vista des de l’actual avinguda Tarradellas, aprofitant la visita de la reina Isabel II per inaugurar l’estació del ferrocarril. I és que l’any 1860, amb l’alcalde Fuster al capdavant de la Paeria, va ser un any històric per a Lleida, amb l’arribada, també, del cavall de vapor, que permetia viatjar a Barcelona amb només sis hores, enlloc dels dos dies i mig que es tardava amb el carruatge de cavalls. Però ja parlarem de la fita ferroviària lleidatana en un altre article.
Charles Clifford era, en aquell temps, un dels pioners de la fotografia a nivell mundial, i des de 1850 ja es passejava per Espanya per fotografiar ciutats, monuments i actes rellevants. En aquesta primera foto de Lleida, es veu la Seu Vella en la part dreta de la imatge, i el desaparegut pont de pedra, a l’esquerra. A més, en el centre de la foto s’hi pot veure l’antic campanar de l’església de Sant Joan, que desapareixeria del paisatge urbà de Lleida vuit anys després. Pel que fa al pont de pedra, que era l’accés principal a la ciutat des de l’exterior, era una antiga construcció que es va mantenir en peu fins la riuada de l’any 1886, que va destruir dues de les arcades, i que va desaparèixer definitivament amb la gran riuada de l’any 1907.
Podem dir, doncs, que aquesta fotografia de Charles Clifford és una veritable joia històrica, que la ciutat de Lleida, crec, li hauria d’agrair dedicant-li un carrer. Proposta, aquesta, que li faig a la Paeria, des d’aquest article, amb tota la modèstia. Perquè sense Charles Clifford, potser mai haguéssim pogut tenir imatges d’un desaparegut arc de triomf que va tenir la ciutat de Lleida, construït on avui hi ha la rambla de Ferran, amb motiu de la visita reial d’Isabel II, i que en aquesta primera foto de Lleida es troba sota el campanar de la Seu Vella. I també, gràcies a en Clifford, tenim el testimoni, amb una altra fotografia seva, que l’actual pont de ferro, per on hi passa el ferrocarril, al costat de l’actual Pont de Príncep de Viana, és el viaducte que creua el riu Segre, al seu pas per Lleida, més antic. Construït per poder fer passar el primer, i successius trens, a partir de 1860, va superar la prova de càrrega precisament avui, 2 d’octubre, fa 164 anys. Tres dies abans de la inauguració reial de l’arribada del ferrocarril a la ciutat.
Tanmateix, tot i que Charles Clifford és l’autor de la primera fotografia de Lleida, Xavier Goñi i Florencia Corretti afirmen en un article escrit, fa uns anys, en la revista Arts, que a Lleida ja es tenia coneixement de l’existència d’un retratista, amb cognom Camps, l’any 1859. També Josep Manetes va deixar un important llegat fotogràfic entre els 1877 i 1892, que va servir per il·lustrar l’Àlbum Histórich, Pintoresch y Monumental, de Lleyda y sa Província, de Joseph Pleyan de Porta i Frederic Renyé i Viladot. Un àlbum, publicat el 1888, amb 43 imatges de les Terres de Lleida, que representa un primer exemple de fotografia de reportatge, i que es va portar a terme fora d’un estudi de fotografia de Lleida. Quan fer fotografia, era un veritable treball artesanal.