Les xarxes socials són addictives, alteren l’estat d’ànim i estan destruint la societat. De fet, els experts ja alerten del risc d’addiccions digitals. Segons un estudi del Ministeri de Sanitat, un 3,5% de la població espanyola d’entre 15 i 64 anys fa un ús problemàtic d’internet. Això vol dir que, a Espanya, més d’un milió de persones són potencialment addictes digitals.
El Parlament europeu ja ha aprovat mesures per a combatre el que es coneix com a “scroll infinit”, és a dir, passar-te hores mirant vídeos curts que canvies només fent lliscar el teu dit per la pantalla del telefon mòbil. El seu inventor, Aza Raskin, l’ha batejat com “la cocaïna conductual” i es penedeix d’haver-lo creat perquè el considera perillós per a les persones.
De fet, Amnistia Internacional publica al seu web una investigació que alerta de que l’algoritme per a veure vídeos a Tik Tok incrementa el risc de patir depressions i fomenta les idees suïcides entre els joves.
Jaron Lanier, un dels inventors de la realitat virtual, va escriure un llibre, al 2018, on alertava dels perills de les xarxes socials i cridava a fer-ne una reflexió. Es titulava: “Deu raons per a esborrar-te de les xarxes socials immediatament”.
Jo el vaig citar en una retransmissió esportiva de la Cadena SER i l’endemà del meu comentari a la ràdio, la llavors directora d’Aliances Estratègiques de Twitter a Espanya em va trucar. No la coneixia de res però havia buscat el meu contacte perquè em volia convèncer de que a Twitter hi havia més converses positives que negatives i que servia perquè la gent estigués ben informada. Avui treballa en un altre lloc…
Les fake news (notícies falses) es viralitzen un 70% més que les notícies vertaderes, segons un estudi de l’Institut Tecnològic de Massachusetts.
“Molta gent no vol informació, vol masturbació”, em va dir un dia el periodista Ramon Besa. Aquesta frase sintetitza les tesis de Jaron Lanier, que argumenta amb exemples concrets que les xarxes socials fomenten l’aïllament, destrueixen la capacitat per a empatitzar i debiliten la veritat.
Per desgràcia els periodistes hem de lluitar contra la Llei de Brandolini que diu que “la quantitat d’energia necessària per a refutar una falsedat és molt superior a la necessària per a produir-la”. És el que es coneix com el principi de l’assimetria de l’estupidesa. Però ser crítics és el primer acte d’optimisme.