La Comissió de la Dignitat ha presentat un recurs contenciós administratiu a l’Audiència Nacional per reclamar el retorn definitiu dels documents de Salamanca que encara estan a l’Arxiu Nacional de la Guerra Civil. Entre la documentació que falta per arribar a Catalunya hi figuren papers de vuit ajuntaments de les comarques de Lleida: Alfarràs, Almenar, Alpicat, Bell-lloc, Tàrrega, Torrefarrera, Vilanova de Segrià i Sort.
La petició demana la transferència de la documentació a la Generalitat de la Comissaria d’Ordre Públic de Catalunya, la de la maçoneria catalana (l’última de particulars i entitats privades que queda pendent), la de justícia, una competència de la Generalitat republicana que inclou, per exemple, indults signats per Companys, i la dels 47 ajuntaments catalans entre els que hi figuren vuit consistoris de la demarcació de Lleida.
Cartes i llibres d’actes
Els ajuntaments de Sort i d’Alfarràs són els que tenen més papers retinguts encara a Salamanca, segons va explicar la Comissió de la Dignitat a aquest diari. En el cas de Sort hi ha 62 documents, entre els que figuren dos Llibres d’Actes de l’etapa de la Guerra Civil, papers de venda i subhastes de béns i correspondència del consistori amb particulars i organismes públics, mentre que d’Alfarràs hi ha 113 documents de correspondència entre el consistori amb diverses institucions. En el cas de Vilanova de Segrià la documentació que falta per tornar és un Llibre d’Actes de la Junta Municipal Agrària de la població mentre que de Torrefarrera i Tàrrega hi ha 21 i dos cartes, respectivament.
Segons va explicar el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, pel que fa a la resta de municipis de les comarques de Lleida la documentació restant també seria bàsicament correspondència.
Des de la Comissió de la Dignitat s’espera que el Govern reclami també la documentació de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya del període republicà requisat per les tropes franquistes el 1939 i localitzats a l’Arxiu de l’Exèrcit d’Àvila.
El juny passat, l’entitat va presentar un requeriment d’inactivitat que el Ministeri de Cultura tenia tres mesos per respondre. Superat aquest període i sense haver rebut resposta encara, la Comissió va decidir presentar un recurs contenciós administratiu al departament que presideix Miquel Iceta.
El text reclama el compliment de la transferència de documentació a la Generalitat en compliment de la llei de retorn 21/2005 pel que fa a la Documentació de la Comissaria d’Ordre Públic de Catalunya, que una sentència de l’Audiència Nacional de l’any 2008 i del Tribunal Suprem de 9 de del 2010 van establir que havia de ser transferida.
Crítiques a Iceta
En un comunicat, la Comissió de la Dignitat lamenta que el ministre de Cultura, Miquel Iceta, sigui “tan poc sensible” a l’hora de completar la restitució “d’una injustícia reconeguda per una llei”. “Fa 83 anys que l’Estat amb la seva actitud obstructiva manté la impunitat. El Govern espanyol té el deure de reparar-les retornant-los la documentació que els va requisar el 1939 per la força de les armes”, conclou l’entitat en una nota de premsa. D’altra banda, en el recurs contenciós-administratiu presentat per la Comissió de la Dignitat es demana també la compareixença de la Generalitat com a part interessada en la comissió mixta amb el Ministeri de Cultura.
“Fa vint anys que hi anem radera”, afirma l’advocat Josep Cruanyes
El gran gruix dels papers de Salamanca, la documentació requisada per l’Exèrcit franquista just després d’entrar a Catalunya, fa anys que va tornar en virtut del que es va aprovar en l’etapa del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Queden encara per arribar, però, una sèrie de documents entre els que hi figuren papers de 47 ajuntaments, la documentació del Departament de Justícia o el de la maçoneria.
En declaracions a LA MAÑANA, Cruanyes es queixa que “fa vint anys que hi anem radera” i afegeix que la Llei de Memòria Democràtica aprovada l’any passat diu que els documents de “les víctimes, de la Generalitat i dels organismes municipals” s’ha de tornar, un fet que encara no s’ha produït i per això ara s’ha presentat un contenciós-administraiu.
