La visita del Papa ha envaït tots els informatius i durant tota la setmana ens han tingut ben entretinguts amb les seves anades i vingudes per Madrid i Barcelona, fent-se competència d’organització, i ara com a comiat a les precioses illes Canàries.
Les opinions són molt diverses, encara que el respecte ha prevalgut. El missatge de pau està molt bé i pregonar la humilitat també, si no fos per l’excessiva pompa que s’ha donat a un periple que comporta grans despeses que després paguem tots, els creients i els que no.
“Si te encuentras al Papa y discutes con él te dirá: hijo mío aguanta los impuestos, aguanta sin comer… Si quieres quedar bien, contéstale: el cielo no conozco, impuestos y hambre sí…”, canta La Polla referint-se al ‘Banco Vaticano’ i resolent que “si no vamos al cielo, queremos tu dinero”.
És clar que en això de les religions i el negoci de la fe, tot és pura hipocresia. El discurs social i humanista de Lleó XIV en defensa dels migrants i de la gent necessitada queda molt bé però res d’això no és cert quan es predica pobresa envoltat de tanta riquesa.
Tanta parafernàlia també m’ha recordat la cançó ‘Estado enfermo’ en què Soziedad Alkohólika recorda que “el terror, este terror lleva corbata y besa al Papa”. Ara arriba el moment de canviar ‘papá’ per ‘Papa’ a la cançó dels Ronaldos per acomiadar-nos del pontífex entonant “Adiós Papa, adiós Papa, consíguenos un poco de dinero más”.
La visita m’ha recordat els meus temps de seminarista als salesians quan tenia ‘Fe ciega’ i no era precisament el disc de Ramoncín. Aleshores sí que era feliç vivint en l’engany d’una gran mentida… Oh yeah!
