El municipi noguerenc de Vilanova de Meià va celebrar ahir el seu 100 aniversari com a poble unificat, després que el 1926 la mateixa Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià i l’antiga baronia de la Vansa s’unifiquessin per poder fer front als reptes del segle XX. El president de la Diputació, Joan Talarn, va assistir ahir a l’acte commemoratiu i va reivindicar el municipi com un “exemple de cooperació entre pobles”. Per Talarn, la unificació va ser un èxit, ja que s’ha “preservat la personalitat de cada lloc”.
Talarn va començar la visita institucional a Vilanova de Meià dirigint-se a les instal·lacions de l’espai gastroformatiu de la Fundació de la Coma de Meià. El president també va destacar que la unificació no va “suposar la pèrdua d’identitat” de cap nucli, sinó la construcció d’una “identitat compartida i diversa”, formada per Vilanova, Santa Maria, Tòrrec, Lluçars, Boada, Gàrzola, Argentera, Peralba i totes les cases, famílies i paisatges del municipi.
La celebració del centenari va acabar amb una xerrada a càrrec de Ramon Bernaus, en què va recordar tot el procés que va culminar amb la unificació i formació del municipi actual de Vilanova de Meià, que va tenir lloc a partir del decret del 21 d’abril de 1834, pel qual s’abolien les antigues jurisdiccions senyorials i es creava la nova divisió administrativa de províncies, partits judicials i municipis.
Segons aquest decret, per formar un nou municipi, els pobles havien de tenir mínim 10 famílies, condició que reunien Santa Maria de Meià amb Peralba, Vilanova de Meià i l’antiga baronia de la Vansa (Boada, Lluçars, Tòrrec, Gàrzola i Argentera). El 1926, aquests tres pobles, van presentar una instància col·lectiva demanant la fusió dels tres ajuntaments, la qual va ser oficial l’1 de juliol.
