Una vegada, durant una festa organitzada per LA MAÑANA, em vaig prestar a fer d’assistent en un dels trucs del Mag Xema. El número, prou conegut, consistia a posar el cap dins d’una capsa que el mag escometia amb espases. Un servidor no veia res. El cofre on tenia entaforada la testa no deixava passar cap claror. Només percebia com entraven les dagues. Primer, al clatell. Després, a les galtes. Tot seguit, al nas. No recordo quantes espases va enfonsar el mag al voltant de la meva closca. L’únic que conservo és la sensació que no podia fer ni una ganyota. Estava argollat de ferros. El públic s’ho va passar molt bé, sobretot els detractors del directiu del diari que devien esperar que el truc fallés en el moment crucial de l’espectacle. Xema Solé Solà, el Mag Xema, compleix 40 anys de professional com a mag, il·lusionista, monologuista, humorista i showman. No és David Copperfield, que va fer desaparèixer l’Estàtua de la Llibertat. Ni el Mag Pop que fa esfumar un cotxe real de dins del teatre i el fa sorgir en un altre lloc inesperat de la sala. La màgia, com tots els oficis, té grans estrelles famoses, però són els centenars, els milers de professionals senzills els que permeten que l’espectacle pugui arribar a tothom. Per això cal felicitar i agrair al Mag Xema els seus 40 anys d’ofici. Si algun dia necessita el meu cap per fer fruir els lleidatans, el té a la seva disposició. No cal que intenti fer desaparèixer la Seu Vella perquè al Joan-Ramon González li agafaria un cobriment de cor.
Sessió: No iniciada
