El sindicat USTEC-STEs (IAC) denuncia que el curs 2023-2024 ha començat amb gairebé 500 places de docents sense cobrir a la secundària i la formació professional (FP) entre titulars i substitucions. Segons ha explicat el coordinador de la secretaria d’acció sindical d’USTEC, Andreu Montbrú, per aquest curs han quedat 155 places sense cap titular i 319 substitucions sense cobrir. Entre les especialitats on hi ha més dificultats per trobar docents, el sindicat assenyala llengua catalana, informàtica i tecnologia. D’altra banda, el sindicat ha explicat que el 30% d’aspirants a les oposicions a docents del departament d’Educació han presentat una reclamació pels resultats obtinguts, que són 8.440 persones.
USTEC-STEs (IAC) ha presentat les dades en una roda de premsa aquest divendres per valorar l’inici de curs i situar les prioritats del sindicat de cara els pròxims mesos. En relació amb la manca de docents a les especialitats, la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha defensat que és una situació que es produeix per la “fugida massiva de docents” que tenen més projecció més enllà de la docència i fan el salt a empreses privades. “On tindran millors sous i millors condicions”, ha subratllat Segura.
Relacionat amb les condicions laborals del sector, la portaveu ha denunciat que els docents catalans són dels més mal pagats de tot l’Estat. Segons dades del sindicat, a Catalunya un professor de secundària cobra 2.570 euros nets al mes, mentre que en altres comunitats el mateix perfil cobra molt més, com pot ser Madrid (2.706€), Múrcia (2.721€), o el País Vasc (3.140€).
Un 30% dels aspirants a les oposicions a docent han presentat una reclamació pels resultats
El sindicat també s’ha referit a la polèmica pels criteris de correcció dels exàmens d’oposició docents que es van celebrar el passat mes de juliol. Per Montbrú, es tracta d’un procés “opac” i amb “disparitat” en els resultats.
De fet, segons han indicat, 8.440 aspirants han presentat una reclamació per les notes obtingudes. Una xifra que representa el 30% dels docents que es van presentar a les proves per obtenir una de les 14.000 places docents que hi ha per cobrir.
Segons USTEC, hi ha hagut “una disparitat entre els criteris dels tribunals”. Montbrú ha assenyalat que en diverses proves, especialment en el cas de les de biologia, la diferència entre els resultats ha estat molt accentuada i, mentre que alguns tribunals aprovaven el 80% dels aspirants, d’altres només el 30%.
D’altra banda, el sindicat ha explicat que de totes les places de la convocatòria d’oposicions, ara com ara, estimen que n’hi ha entre 800 i 1000 que han quedat desertes. El motiu és que en algunes especialitats hi havia més places que aspirants. Així, USTEC ha exigit al departament d’Educació que aquestes places “s’ocupin per la via de l’estabilització” i no pas per un procés ordinari. “Han de complir la seva funció”, ha subratllat Montbrú.
La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha indicat que inicialment les notes definitives s’havien de publicar entre el 26 i el 27 de setembre. Ara es calcula que Educació farà públics els resultats “a partir del 2 d’octubre”.
Ús dels mòbils a les aules
Sobre el debat que en les últimes setmanes s’ha posat sobre la taula entorn de l’ús del mòbil a les aules, el sindicat ha defensat que el debat “ha d’anar molt més enllà”. “El debat ha de ser més ampli, no només de sí o no”, ha apuntat el coordinador de la secretaria d’acció sindical d’USTEC, Andreu Montbrú. De fet, USTEC ha instat el departament “a aturar la política de digitalització que ha estat implementant de forma acrítica els darrers anys”.
Segons el sindicat, la sobrecàrrega de dispositius a les aules ha impactat de forma negativa en els processos educatius de l’alumnat i afirmen que és necessari que la conselleria “avaluï els efectes i apliqui una regulació que limiti l’ús de les pantalles”. “Prohibir el mòbil no és suficient si després es gasten 200 milions d’euros anuals en inundar de pantalles i dispositius digitals els centres”, ha conclòs Montbrú,
Climatització als centres educatius d’infantil i primària de Barcelona
Pel que fa a la mesura anunciada aquesta setmana per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per climatitzar les 170 escoles d’infantil i primària que depenen del consistori, USTEC ha celebrat la iniciativa, però ha afirmat que no pensen “donar les gràcies perquè és un fet que hauria d’estar implementat des de fa molts anys”.
El sindicat ha defensat que “des de fa molts anys” és necessària una planificació de condicionament de les aules de tot Catalunya, i que aquesta l’ha de fer el departament “i no els consistoris”. “Som els únics edificis públics sense una climatització adient”, han denunciat.
Relacions amb la consellera d’Educació, Anna Simó
En la roda de premsa el sindicat també s’ha referit a l’estat de les relacions amb el departament d’Educació i han constatat que aquestes es troben aturades. Montbrú ha denunciat que la consellera Anna Simó “va voler donar una imatge de diàleg” que no s’ha produït i ha lamentat que, malgrat que les negociacions per tancar un pacte per revertir les retallades estaven molt avançades just en el moment en què es va produir el canvi de conselleria, “la nova titular d’Educació ha apostat per la continuïtat i la congelació de les negociacions”.
USTEC ha qüestionat que “l’excusa” del departament sigui la manca de pressupost per poder fer front a les demandes del col·lectiu, ja que, segons han denunciat, durant l’any hagin destinat 50 milions d’euros als bons per material escolar o que hagin augmentat en 90 milions d’euros pressupost de l’escola concentrada. “És plenament una excusa i hi ha hagut una passa enrere en les negociacions”, ha afirmat Montbrú.
Sobre la vaga del passat 6 de setembre, el sindicat n’ha fet una “valoració positiva”. “Vam poder transmetre la idea que el malestar persisteix i que el departament havia tirat enrere el compromís de revertir les retallades”, ha conclòs.
