Una vegada li vaig preguntar al meu pare què li hagués agradat ser si hagués pogut estudiar i em va dir que metge cirurgià. Tenia mans d’or, molt aplom i admirava el cèlebre doctor Barnard. Em va treure 25 punts de sutura per no haver d’anar a l’hospital que era lluny. Va estar vàries vegades ingressat i mai no el vaig veure angoixat ni nerviós. Em vaig acostumar a anar amb ell als hospitals i des de ben jove sento tirada pels llocs on se salven vides i la mort sempre està assetjant. Soc friki, suposo, a qui li agraden els hospitals, no? Per això m’he enganxat a la sèrie The Pitt, que aborda el dia a dia de les Urgències d’un hospital de Pittsburgh, als Estats Units. Un drama realista sense anestèsia, on es mostra hora a hora en forma d’episodis la vida i miracles del personal d’Urgències d’aquest centre mèdic i dels pacients que s’amunteguen a les sales i boxes. Un munt d’històries personals extremes que es van succeint entre el dolor, la pèrdua, l’amor, l’ètica, l’amistat, l’empatia, l’humor, i la dura vocació enmig del caos de la sanitat pública i la denúncia social. Impossible no quedar captivat pel màxim responsable del centre, el doctor Robby, interpretat pel magnífic actor Noah Wyle. Quin tros d’home.
Sessió: No iniciada
