Ubicar l’alberg de temporers i passavolants a l’estació de trens de Lleida no era una bona idea. Era una solució fàcil i pragmàtica, però no era una bona opció. Per molt que la Paeria digués que hi hauria un pla de mesures per evitar incidents, no era una bona idea. Per molt que l’Ajuntament digués que adoptaria ressorts perquè no provoqués un impacte negatiu a la zona, no era una bona idea. Encara que posar l’alberg a l’estació fos només una mesura “temporal i excepcional”, no era una bona idea. En aquest país no hi ha res que duri més que allò temporal. No era una bona idea perquè la part més noble de la ciutat, la porta principal, ha de saludar el visitat amb un rebedor endreçat. No és aquesta la intenció en reformar la Rambla? Per què ho havíem d’espatllar? L’Ajuntament sap que el barri de l’estació està molt tensionat. La plaça del Taüt és un polvorí. El carrer del Nord pateix una degradació galopant. L’espai lliure de l’estació mereix solucions que aportin valor afegit al barri rebedor de Lleida. L’escola catalana de maquinistes de tren, per exemple. Un restaurant referent. Recordeu el Colavidas? Soc un nostàlgic, però, si us plau, un respecte per aquest gran edifici que dissenyà l’arquitecte Adolf Florensa i que està catalogat per la seva bellesa d’inspiració neoclàssica i dimensions monumentals. Cuidem una mica millor les poques coses que tenim. Fer enrere l’intent de posar l’alberg a l’Estació ha estat una bona determinació.
Sessió: No iniciada
