Quan es compleixen tres anys de l’inici de la guerra a Ucraïna, la comunitat ucraïnesa és la segona més nombrosa a Guissona, amb 1.200 persones empadronades. La primera és la romanesa. En el moment de l’esclat del conflicte bèl·lic, va arribar a ser la més multitudinària, amb prop de 1.500 persones. Durant les setmanes posteriors a la guerra, el municipi de la Segarra, amb una població d’uns 8.000 habitants, va acollir més de 300 refugiats, dels quals una vuitantena encara hi viuen avui, el 10%, va explicar l’alcalde, Jaume Ars. Són persones que han establert “vincles professionals i familiars” a Guissona. “No vol dir que tots treballin al municipi perquè, per exemple, sabem que hi ha alguna persona que treballa a Barcelona i una altra és professor de música en una escola de Lleida”, va assenyalar l’alcalde, que va afegir que la majoria han marxat a Alemanya o Polònia. Quan l’arribada de refugiats es va disparar a conseqüència del conflicte, l’Ajuntament es va bolcar i involucrar de ple per col·laborar i ajudar aquelles persones que van arribar sense xarxa ni cap classe de suport. Així, es van endegar diversos grups de voluntariat per atendre els refugiats i, des de la regidoria d’Educació, es va elaborar una programació dirigida als infants i joves. A més a més, es van fer cursos de català i de castellà. Ars explica que tots els mecanismes que va activar el consistori s’han desactivat perquè ara les persones refugiades “passen pels conductes que són administratius i oficials”. L’alcalde també comenta que ara els estan arribant algunes famílies de Veneçuela amb protecció internacional i asil polític. Ars va admetre falta de suport per part del govern espanyol i va destacar l’ajuda rebuda des de la Generalitat.
Sessió: No iniciada
