He participat a Madrid en el congrés de la Federació Espanyola de Parkinson. Poc després vaig assistir al CaixaResearch Health Meeting a l’Auditori de Cap Roig (Girona), on van participar els investigadors dels projectes seleccionats a la convocatòria d’Investigació en Salut del 2020. Entre les dues trobades vaig arreplegar una visió de la sanitat a les distintes comunitats d’Espanya des de la mirada dels pacients i dels professionals de la medicina. La síntesi de les opinions copsades és que l’atenció sanitària està molt malament a tot arreu. A Andalusia són a un través de dit de la revolució, amb llistes d’espera de més d’un any. Madrid és un desastre. Fins i tot va a mal borràs a Euskadi, enveja de tothom pel privilegiat sistema de finançament, el famós cupo basc. “El PNB està perdent vots perquè el Sistema Basc de Salud-Osakidetza s’ha espatllat”, m’explica un investigador de Sant Sebastià. El nou lehendakari, Imanol Pradales, ho reconeixia en una entrevista de Jordi Juan i Enric Juliana a La Vanguardia: “A Euskadi hi ha la necessitat de millorar el sistema de salut”. Un finançament com el basc no és garantia de millora de l’atenció pública. També caldrà millorar el sistema de gestió de la despesa.
Sessió: No iniciada
