Per primera vegada, els reis han visitat Ceuta, una ciutat la sobirania de la qual reclama el Marroc igualment que la de Melilla. Aquest fet confereix a la presència dels monarques una gran càrrega política, sobretot perquè es produeix després de la invasió de milers d’immigrants que van violentar la frontera. La visita reial no es pot interpretar d’altra manera que un refermament de l’espanyolitat de les dues ciutats autònomes. Hi ha evidències històriques per avalar el caràcter hispà de Ceuta, originàriament de sobirania portuguesa. També ho eren Tànger i Tetuan, capital del Rif, durant el protectorat espanyol. María Dueñas, l’escriptora de Puertollano, el poble de mon pare, autora de la celebrada novel·la El tiempo entre costuras, acaba de publicar el llibre Tetuán y Tánger. Memorias, huellas, fantasmas. Dueñas recupera els records familiars vinculats amb les dues ciutats. El seu avi va arribar a Tetuan als anys vint, i la seva mare hi va néixer als anys quaranta. L’escriptora evoca la història, l’arquitectura espanyola i la convivència cultural. M’ho miro de gairó recordant que quan de jovenet vam viatjar amb la família a Tetuan ens vam fer una foto vestits de marroquins. Jo anava amb una gel·laba, tocat amb un fes i sostenint un mukahla, una mena d’espingarda. Tetuan i Tànger han perdut l’aire espanyol que evoca Dueñas. Veurem com s’ho faran Ceuta i Melilla perquè no els passi el mateix. Com ha dit un ministre marroquí, finalment les fronteres les marca la geografia. I Ceuta i Melilla són al continent africà.
Sessió: No iniciada
