“Sí, és veritat. El Lleida va descartar fitxar-me perquè era baixet”. La frase és de Roberto Carlos, una llegenda del futbol. Ell mateix em va confirmar la història quan li vaig preguntar per un rumor que circulava per la nostra ciutat.
Ho explico avui a LA MAÑANA perquè l’altre dia ho vaig comentar a la ràdio i he vist que ha tingut certa repercussió. Suposo que les històries futbolístiques vintage criden l’atenció i sorprèn el que va passar veient la carrera futbolística que va acabar tenint Roberto Carlos.
El brasiler va ser campió del món i d’Amèrica amb la seva selecció, campió d’Europa tres vegades amb el Reial Madrid i va aconseguir molts més títols al llarg dels seus més de vint anys de carrera professional. De fet, per a molts, Roberto Carlos és el millor lateral esquerre de la història. Per això, es fa estrany pensar que el Lleida va descartar el seu fitxatge. Però aquestes coses passen i casos n’hi ha a palades.
Em vaig trobar a Roberto Carlos en un torneig a Londres i li vaig poder fer una entrevista on em va explicar la història. “Era l’any 92 i vam fer una gira per Europa amb l’Atlético Mineiro. Recordo que després d’un dels partits, una persona de Lleida em va dir que em volien fitxar”, m’explicava el propi Roberto Carlos que ja no recorda el nom de la gent amb la que va parlar. “Estava tot perfecte i acordat per a firmar però no sé si va ser el president o l’entrenador que van dir que jo era massa baixet i no es va fer el fitxatge”.
Roberto Carlos mesurava 168 centímetres, tenia 19 anys i el seu club era el Uniao Sao Joao, que l’havia cedit a l’Atlético Mineiro. Al Lleida l’entrenava Mané i el seu president era Màrius Duran. Van jugar un partit amistós al Camp d’Esports i posteriorment Roberto Carlos en va disputar un parell més a Espanya. Va ser després d’un dels partits que Ramon París, representant de futbolistes i exdirectiu del Lleida, va activar el fitxatge. La història me l’havia explicat feia temps Josep Maria Minguella. I Roberto Carlos la va confirmar. “No crec que fos una errada no fitxar-me tot i que després veient la meva trajectòria molta gent ho pugui pensar. Jo era molt jove i entenc que era un risc portar-me a la lliga espanyola. De fet, al propi Uniao Joao, l’entrenador no em posava perquè era baixet i no vaig jugar fins que el president el va fer fora i vam canviar d’entrenador”.
Aquella temporada el Lleida va acabar pujant a Primera Divisió amb un lateral esquerra més alt que Roberto Carlos, que van fitxar del Palamós. Es deia Virgilio Hernández i mesurava 176 centímetres. Roberto Carlos va acabar marxant al Palmeiras i, posteriorment, va fer el salt a Europa a l’Inter de Milà. D’allà el va fitxar el Madrid i la resta és història. Tant al Lleida com a Roberto Carlos els va anar molt bé tot i seguir camins separats. Qui sap què hagués passat si els haguessin ajuntat. “Animo a tots els nens que gaudeixin del futbol i no facin cas d’aquells entrenadors que els diuen que son baixets. Tindran alguna dificultat però, per exemple, Maradona va fer història mesurant 1,70”. Així va acabar Roberto Carlos l’entrevista que li vaig fer. Una gran lliçó per al futbol actual.
