L’actualitat està marcada per una saturació de continguts sense precedents, acompanyada de fenòmens com la desinformació, la polarització i un marcat “to catastrofista”. Aquesta és la diagnosi que planteja Alfredo Casares, director de l’Instituto de Periodismo Constructivo, i que ha exposat en una jornada celebrada a la Universitat de Lleida (UdL) en la Càtedra Innovació Social. Segons Casares, la manera predominant en què els mitjans expliquen la realitat genera un “biaix de negativitat desmesurat” que fa veure el món molt pitjor del que és en realitat. En aquest sentit, ha destacat que el 60% de la població jove a Catalunya no consumeix informació pel “desgast anímic” que li provoca, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Alfredo Casares ha explicat que el biaix de negativitat que tenen moltes notícies té conseqüències directes sobre el benestar emocional de les persones i deteriora la convivència la confiança mútua a la societat. Ho ha exemplificat amb l’estudi de la UPF que indica que un 60% de la gent jove del país no consumeix informació. Una renúncia que no es deu a la manca de capacitat intel·lectual per entendre les notícies, sinó al “desgast anímic” que els provoca i a la dispersió per una “sobreabundància” informativa inassimilable.
Davant aquest escenari, Casares aposta pel periodisme constructiu basat, per una banda, amb el que cerca solucions amb rigor analític, sense limitar-se a exposar només problemes, desafiaments socials i culpables, i investigant respostes comunitàries i institucionals per resoldre’ls. També aposta per formats més pausats i empàtics que convidin a l’escolta activa per comprendre els altres, superar estereotips i abordar qüestions col·lectives clau sense caure en la “crispació ni en la polarització”.
El repte dels grans mitjans de comunicació
Casares ha explicat que històricament, el periodisme s’ha estructurat al voltant de la fiscalització, la denúncia i l’atenció exclusiva a “allò que no funciona”. Uns aspectes que normalment reben els principals guardons del sector. Tot i que reconeix que aquesta pràctica investigadora té un “valor imprescindible”, adverteix que quedar-se només en la denúncia deixa sense resposta la “pregunta fonamental” sobre què es pot fer a partir d’aquell moment.
Segons aquest expert, el periodisme constructiu no s’ha de confondre amb un discurs condescendent o de caràcter benèvol, sinó que requereix la mateixa exigència i precisió metodològica que qualsevol investigació tradicional. Per Casares, tot i que aquesta és una tendència més favorable per als mitjans locals, cal que els més generalistes, assumeixin la responsabilitat de definir una agenda pública i ampliar el focus més enllà dels límits reduïts de les escaletes habituals.
Carles Porta: “La publicitat institucional és el principal ingrés dels mitjans, i cal ser coscient ve donada pels polítics”
El periodista Carles Porta ha estat l’encarregat de fer la conferència de clausura de la jornada sota el títol ‘Informació i confiança’. Ha fet un repàs dels seus orígens al món del periodisme, en l’àmbit local a Lleida ciutat, i ha reflexionat sobre l’evolució del sector amb la digitalització i la flexibilització d’accés a la informació gràcies a les xarxes. En aquest sentit, ha advertit que la publicitat institucional s’ha convertit en la principal fórmula de finançament dels mitjans tradicionals i que cal ser conscient que aquesta «ve donada» pels polítics que poden acabar condicionant la realitat del que s’explica.
Porta ha estat especialment crític amb un model de mitjans que actualment està massa centrat en sustentar els continguts a base de tertúlies i debats. Així mateix, ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva davant les ‘fake news’ contrastant les notícies a través de diversos mitjans. Segons Porta, la societat ha perdut la capacitat de ser “crítica” i la tendència és anar a buscar aquelles notícies o continguts que agraden més a cadascú, incloses les notícies falses.
