M’he criat entre pagesos i carrinclons, citant Lo Pardal Roquer. La Fira Agrària de Sant Miquel és baluard de la capital del Segrià des de fa més de mig segle. Lleida culmina el setembre festejant que els conreus expliquen llur història. Ponent és el rebost de Catalunya. Atribuint-li poesia, l’últim dia de l’edició d’enguany és el primer d’octubre, esdevenint espai agrocultural gairebé bucòlic. Terra fèrtil on neix el fruit. Lleida va desafiar el franquisme amb caliquenyos i la baioneta franquista ocupava Catalunya per Lleida el 1938. Lleida té la universitat catalana més antiga. Lleida és inici i Sant Miquel i l’1-O conflueixen. Vatua l’olla! Un 1-O especial, ja que dos triennis després el govern espanyol està en mans d’ERC i de Junts. Des d’ambdós partits s’olora la fallida de la dreta roïna. Waterloo és el bressol de la política bentornada i estela de globalitat, com la Fira Agrària de Sant Miquel que és llosa d’internacionalitat. Feijóo abraça el ridícul simulant controlar el relat d’una Espanya capacitada mentre alimenta la idea que Espanya no és una nació, sinó una narració. Malgrat la repressió i la violència exercides, la resistència catalana és flagrant. D’enllaços sinuosos i complicats en pot néixer una greca, un meandre en forma d’amnistia. Però, cal evitar paraules farcides de demagògia com si talment fossin 155 monedes de plata dins d’una màquina escurabutxaques. Si més no, comencem a fressar un camí prolífic on anhelo un qualcú que em guiï pel viarany conductor d’una cruïlla abellidora.
Sessió: No iniciada
