Un vespre amb Roger Mas

Sempre he pensat que música i patrimoni monumental mariden a la perfecció. I no cal anar a Carcassona (tot i que en aquelles muralles he gaudit de vetllades entranyables amb Roger Hodgson i Bryan Ferry), perquè a casa nostra tenim també propostes força seductores: sense anar més lluny, el recital recent de Roger Mas al castell de Ciutadilla. La poesia del cantautor solsoní emmarcada en un escenari únic: la silueta de la fortalesa retallada en una posta de sol esplèndida. Mas va regalar-nos cançons precioses (Soleiada, Tu vols àngels xisclant, El dolor de la bellesa o Totes les flors, la meva preferida, que em recorda força a Streets of London, de Ralph McTell), i també una peça de mitja hora, El viatge, molt a l’estil dels temes conceptuals dels anys 70 (per exemple de Pink Floyd, en versió autòctona). En la vessant menys positiva, el preu del concert i sopar (comprats per separat, 33 eurets), quasi tan elevat com la superba torre gòticorenaixentista de set pisos que domina el castell. Per cert, que les “receptes medievals” que anunciaven al programa, en plural, es van reduir a un guisat de corder, una copa de vi i fruita. Bo però una mica justet. En conjunt, però, l’experiència resultà molt gratificant, una impressió reforçada pel fet d’haver compartit taula amb una simpàtica parella del poble. Curiosament, l’home explicava que, quan era petit, ell i els amics es dedicaven a deixar caure carreus del castell turó avall, i guanyava aquell qui el llançava més lluny. Ara tot el poble malda per recuperar l’edifici. Alguna cosa hem guanyat…