Un consorci multidisciplinari i internacional d’institucions i empreses, liderat per la UAB, ha desenvolupat una metodologia biotecnològica innovadora, sostenible i rendible per transformar les emissions de CO2 de bioindústries (indústries basades en processos biotecnològics) en noves matèries primeres orgàniques per al sector químic. La metodologia consisteix a capturar el CO2 que emeten les indústries, purificar-lo i transformar-lo mitjançant la integració de dues tecnologies (electroquímica i biotecnològica) en compostos simples (metanol i àcid fòrmic) que serveixen de base per a la producció d’altres àcids orgànics més complexos, que avui dia es produeixen a partir de combustibles fòssils.
La nova metodologia s’ha validat en una prova de concepte que ha permès obtenir objectes bioplàstics (uns coberts) per al sector alimentari i additius d’alimentació animal. A més, el projecte ha millorat les funcionalitats i el rendiment de les diferents fases del procés, com ara les relacionades amb la captació i purificació del CO₂ i la reducció electroquímica a àcid fòrmic o metanol.
Aquests dos compostos són la base per a la síntesi de quatre àcids orgànics més complexos (àcid làctic, itacònic, succínic i 3-hidroxipropiònic), dels quals s’ha desenvolupat i optimitzat la producció mitjançant llevats modificats genèticament. També ha generat un nou procés bioelectroquímic per recuperar dels residus de les bioindústries els nutrients (per exemple, amoni) necessaris per a la producció d’aquests àcids.
“És una metodologia pionera en què hem aconseguit integrar la reducció electroquímica del CO₂ amb processos biològics capaços de produir, de manera sostenible, un gran ventall de productes. Estem convençuts que permetrà avançar en el desenvolupament d’una nova indústria basada en la utilització i valorització de CO₂ que contribueixi a reduir la petjada de carboni i la dependència dels combustibles fòssils, en línia amb els objectius climàtics i bioeconòmics marcats per la Unió Europea”, assenyala Albert Guisasola, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental i coordinador del projecte VIVALDI.
El projecte VIVALDI, amb un pressupost de 7 milions d’euros i un total de 16 socis, ha estat liderat pel grup de recerca GENOCOV i ha comptat també amb la participació del grupENG4BIO, tots dos del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB.
