Dissabte vaig ser a Tarragona a la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Tarragona. Enguany, el premi de novel·la Pin i Soler no ha quedat desert com va passar en edicions anteriors, una de les quals va guanyar Francesc Puigpelat. L’escriptor de Balaguer va començar com a redactor a La Mañana. El guanyador d’aquesta 36a convocatòria del Pin i Soler ha estat l’escriptor d’Ascó Andreu Carranza i Font per l’obra L’octau clima. La tria per part del jurat no haurà estat fàcil perquè en la present edició del premi Pin i Soler s’han presentat 165 obres. La mateixa nit també es va adjudicar el premi de narrativa breu per internet Tinet, atorgat a Ivan Bonache Cuadrado per l’obra Impermanència. Al premi Tinet s’hi van presentar 209 treballs. Els parlaments de la cerimònia de lliurament dels premis van destacar la vigorositat de les lletres catalanes. És així si ens atenyem al nombre de premis que es convoquen cada any. Segons dades de la Institució de les Lletres Catalanes, en els territoris de parla catalana s’organitzen 2.687 guardons, sumant els històrics i els vigents. En un “any normal” es convoquen més d’un miler de certàmens municipals, comarcals i institucionals. Entre els guardons de més prestigi figura el Pin i Soler, però la llista és plena de ressonants denominacions: Sant Jordi, Josep Pla, Ramon Llull, Joan Crexells, Prudenci Bertrana, Llorenç Villalonga, Ciutat d’Alzira, Proa, Andròmina, Carles Riba, Josep Vallverdú, Màrius Torres, Josep Lladonosa, Mercè Rodoreda, Joan Santamaria, Ausiàs March, Folch i Torres, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Serra d’Or… La quantitat d’obres presentades entre tots els guardons fa feredat. I si fundem uns premis per als millors lectors?
Sessió: No iniciada
