Un nou any se’ns escapa de les nostres vides, mentre molts no dormen per descansar sinó que dormen per somiar, perquè els somnis estan per complir-se. No val que aquesta ‘sucia’ societat se segueixi alimentant de falses promeses i mentides polítiques perquè tot sembla impossible fins que no es fa.
La crisi que mai no ens abandona, a la qual ens han conduït els qui havien d’haver fet tot el contrari, ha obligat que sorgeixin molts valents, però no d’aquells que no tenen por, sinó dels que, malgrat sentir por, segueixen endavant. No oblidem que un cap ple de pors mai no tindrà espai per als somnis. És clar que no es pot tornar el rellotge enrere, però sí que se li pot donar corda una altra vegada, nodrint-lo d’aquelles il·lusions que no han d’abandonar mai l’ésser humà. La crua realitat convida els individus a ser prou intel·ligents per viure intensament, perquè cada moment arribi a ser d’or i tota la vida es converteixi en una sèrie de moments daurats.
Algú va dir que el secret de la felicitat no és fer sempre allò que es vol, sinó voler sempre allò que es fa. No s’ha de penedir mai de cap dia de les nostres vides. Els dies bons proporcionen felicitat i els dies mals experiència. Tots dos són essencials per viure. És evident que no estic dient que tot això sigui fàcil, sinó que valdrà la pena, perquè ser feliç és bo per a la salut i tal com està el percal d’egoisme total, feliços són els que no esperen res dels altres, perquè mai seran defraudats. Per això, quan la vida presenti mil raons per plorar, cal demostrar-li que hi ha mil i una raons per les quals somriure.
No cal confondre la veritat amb l’opinió de la majoria i en aquest sentit cal tenir clar que obrint els ulls s’aprèn més que obrint la boca. La paciència és un arbre d’arrel amarga, però de fruits molt dolços. Confiem, doncs, que els nostres malsons es dilueixin per poder tornar a entonar la cançó ‘Qué tiempo tan feliz’, mentre un nou any sen’s escapa… Oh yeah!
