Detestava el món actual, volia marxar. En l’homenatge que se li va fer a Cannes fa cinc anys Alain Delon, ja malalt, va començar a dir adeu. La mort fa tres anys del seu amic, el també actor Jean Paul Belmondo, el va acabar d’enfonsar, com devastada ha quedat ara la seva altra gran amiga, Brigitte Bardot. S’acaba una època de figures brillants, belles i talentoses que han viscut plenament. Delon va estimar i va ser estimat, va cultivar l’amistat i va fer pel·lícules icòniques. Quan li preguntaven si ser guapo li donava problemes deia que li en donaria si fos idiota i mal actor. Potser el seu desig etern d’amor li venia de la separació traumàtica dels seus pares quan era petit. Somiava en retrobar-los junts quan li arribés la mort. Quan es va separar del seu primer i gran amor, Romy Schneider, li va deixar una nota que deia: “Et torno la teva llibertat, et deixo el meu cor”. Quan Romy va morir li va fer fotos i les va portar sempre a la butxaca. Amant i protector dels animals va dedicar el seu temps i el seus diners a defensar-los i cuidar-los. Amb ells volia ser enterrat. Macron l’ha definit com un monument francès. També el plora Le Pen. Era un esperit lliure. Si torna a néixer, serà, com ell volia, un malinois.
Sessió: No iniciada
