Una de les darreres trobades amb Ferran Adrià va ser al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb motiu de la presentació de la Fàbrica de Menjar Solidari, organitzada pel Casal dels Infants. Amb aquest motiu vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el gran mestre de la gastronomia mundial, recordant els seus inicis al mític restaurant de Cala Montjoi, elBulli. Tinc fresca la memòria del dinar que vaig fer un dia del mes d’octubre de 1988, de tornada d’un viatge a Alsàcia amb l’amic i llavors director de la revista Comer y Beber, Jaume Beltran, del qual, dit sigui de passada, vaig aprendre amb ell molt d’aquest sector en què estic vinculat des de fa gairebé 45 anys.
Ens trobàvem al dinar de baptisme d’Adrià al capdavant d’elBulli, després que Jean-Louis Neichel donés el testimoni de la cuina a aquest llavors aprenent de xef, que començava a pintar els plats gastronòmics amb colors estridents i les creacions de les quals anaven destinades a marcar una nova i revolucionària línia als fogons de la Sra. Marqueta, oriünda d’Alemanya, que un bon dia de la dècada dels anys vuitanta, de vacances per la costa gironina, es va enamorar d’aquest bell racó de Roses i el va adquirir posteriorment per obrir un berenador que va batejar amb el nom del seu gos de companyia, Bulli, oferint amanides i carns a la brasa.
Jaume, Joan, Pilar, Sole i jo, després d’aquest dinar a elBulli se’ns va quedar una cara de ximples que no podíem amb ella. No teníem paraules per definir el que Ferran va presentar a taula. De com se servien abundants els plats en aquella època es va passar en un pis pas en diminuts i no entenedores menges destinades a assaborir els contrastos de colors i sabors, sense ser abundants, cosa que, en canvi, sí que era habitual aquells anys al nostre país. L’àpat va ser sorprenent, però, a priori, deixava un espai obert al progrés en aquest incert i fèrtil camp que ja des de llavors començava a sembrar el jove de l’Hospitalet de Llobregat.
Beltrán i jo, després d’aquesta trobada gastronòmica bulliniana, vam seguir de prop la seva evolució, amb el punt de vista posat en les seves incansables creacions que desenvolupava pas a pas. Primer, va arribar el caviar de meló. Després, els fums, els aires, la truita de patates líquida, les desconstruccions, la nanotecnologia…
D’això i de l’evolució de vertigen que va viure elBulli des de llavors de la mà del seu soci de tota la vida (fins a la seva mort el juliol de 2015), Juli Soler, va anar collint un rosari d’èxits, premis, reconeixements i projectes que li han catapultat com l’indiscutible xef del segle XXI, i un dels creadors més prolífics de tots els temps en l’àmbit mundial.