Un nou any s’acomiada i el ‘Magic Bus’ no ha parat de recollir grans artistes camí al ‘Gran Hotel’ que cada cop incrementa més el nombre d’inquilins. Sabent que alguns es quedaran al tinter o no tindran cabuda per escassetat de línies, proposo un repàs als quals el seu adéu m’ha dolgut més.
La immensa cantant Roberta Flack va morir als 88 takos el 23 de febrer, mentre que el pioner de la música texana i acordionista Flaco Jiménez ho va fer amb dos anys menys l’1 d’agost, i a una de les grans figures del reggae com va ser Jimmy Cliff li va arribar la seva hora el 23 de novembre amb 81 estius.
La música espanyola també se’n va ressentir el 25 d’agost amb la marxa de Manuel de la Calva amb 88 anys, precursor del fenomen fan a Espanya des dels anys 60 i coautor de temes imprescindibles com ‘Resistiré’ o ‘La la la’, més conegut per formar part del Dúo Dinámico.
El rock’n’roll també està de dol des que el 20 de gener amb només 65 anys se’n va anar John Sykes, de Whitesnake, però el gran cop va arribar el 21 de juliol amb el sentit comiat d’Ozzy Osbourne, el Príncep de les Tenebres i líder d’una banda imprescindible com és Black Sabbath entonant el seu ‘Dreamers’ amb 76 takos.
Més jove, amb 51, també se’n va anar a l’agost a lloms de la moto el cantant i guitarrista de Mastodon, l’emblemàtic Brent Hits, i poc després, el 7 de setembre i amb 81, va arribar l’hora per a Rick Davies, cantant i compositor de Supertramp. John Lodge, cantant i baixista dels Moody Blues se’n va anar amb 82 takos el 10 d’octubre, mentre que Ace Frehley, guitarrista original de Kiss, va prendre la ruta amb 74 cinc dies després.
Sentint l’adéu recent de Chris Rea i de Perry Bamonte, guitarra dels The Cure, els comiats més dolguts per molts han estat els de Jorge ‘Ilegal’ Martínez (Ilegales) i Robe Iniesta (Extremoduro), que van prendre l’últim sender els passats dies 9 i 10. Per sempre… Oh yeah!
