El sistema educatiu català necessita fer canvis en l’ensenyament i l’avaluació de l’anglès, tant a primària com a secundària, per tal que els resultats puguin fer un salt endavant entre el conjunt de l’alumnat i arribar als nivells europeus.
Segons els resultats de les proves de competències bàsiques 2024-2025, malgrat que l’alumnat català fa de mitjana 10 anys d’anglès a l’escola, Catalunya suspèn en aquesta llengua al final de l’ESO, amb 69 punts (2025). De fet, des de fa més de 15 anys els resultats es mouen entre el suspès (amb un 67,5 com a nota més baixa el 2012) i l’aprovat just (amb un 74,7 com a nota més alta el 2020). A més a més, gairebé la meitat de l’alumnat acaba l’ESO amb un nivell baix de competència oral (44%).
En un món global i interconnectat, el domini de l’anglès és una competència clau per al futur del país i per a les oportunitats educatives i laborals dels joves. Les famílies així ho consideren àmpliament, com demostra que prop d’un terç dels infants i adolescents fan extraescolars d’anglès, majoritàriament d’oferta privada. Una consciència compartida políticament, com demostra que era una prioritat de l’actual partit de govern durant la campanya electoral.
En les darreres dècades, les polítiques educatives han respost a aquesta demanda social avançant progressivament l’edat d’inici de l’anglès des de l’educació infantil i augmentant la presència al llarg de tota l’escolaritat.
Aquest esforç ha contribuït a millorar els nivells globals del país, però les dades evidencien que hi ha molt marge de millora: Els resultats empitjoren durant la secundària (entre 6è de primària i 4t d’ESO l’alumnat amb baix rendiment gairebé es duplica i passa del 14% al 25%) i les diferències segons la complexitat del centre s’amplien amb el temps: els centres d’alta complexitat treuen 15 punts menys a primària (68 vs 83,3) i 17 punts menys a secundària a les proves de competències bàsiques (61 vs 78,3).
L’informe d’Equitat.org “Per què ens costa tant l’anglès?”, liderat per Elisabet Pladevall Ballester i elaborat en col·laboració amb una desena de referents de la docència, la didàctica de les llengües, la filologia i la recerca en l’aprenentatge de llengües, assenyala que hi ha una bretxa de desigualtat en l’aprenentatge de l’anglès que es consolida durant l’escolaritat. Conclou que el repte no és tant començar abans, sinó aprendre millor.
Així, l’informe detalla que en el context sociolingüístic català i amb els recursos actuals, anticipar l’ensenyament en edats infantils i allargar-lo més anys no comporta una millora real si les condicions no són les idònies. Més concretament, l’anàlisi deixa clar que un bon aprenentatge de l’anglès implica sobretot garantir un ensenyament coherent amb l’etapa evolutiva de l’alumne i assegurar que es practica un ús real de la llengua quan s’està en condicions de progressar.
És a dir, millorar passa per assegurar l’assoliment de les competències lingüístiques i intensificar, aleshores, l’ensenyament de la llengua. Acumular anys d’ensenyament sense tenir en compte aquests factors es tradueix sovint en un aprenentatge reiteratiu i poc efectiu, que genera frustració i dificulta la gestió pedagògica a les aules.
L’informe també conclou que és possible millorar els resultats i arribar als estàndards que estableix el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR). Per això, partint del context específic de Catalunya, on hi ha una exposició social a l’anglès més limitada que en altres entorns, planteja set polítiques basades en l’evidència científica i l’experiència de centres i programes actius.
Són propostes que permetrien garantir que tot l’alumnat assoleix els nivells estàndards europeus (com a mínim l’A2 a primària, el B1 a l’ESO i el B2 a Batxillerat). Aquest conjunt de mesures suposarien una inversió estimada de fins a 58 milions d’euros (un 0’8% de l’actual pressupost d’Educació), que es podrien desplegar progressivament.
El proper setembre, PISA publicarà per primera vegada resultats sobre competències en anglès i l’anàlisi permetrà situar Catalunya al context internacional encara amb més precisió. Que PISA comenci a avaluar-lo demostra que la capacitat d’entendre, produir i interactuar en anglès és un indicador clau competencial dels sistemes educatius.
El domini de l’anglès no és un valor afegit sinó una competència bàsica d’accés al coneixement, les oportunitats formatives i el mercat laboral. Més enllà de poder llegir o entendre continguts, ser capaç de comunicar-se amb autonomia és fonamental per participar en entorns acadèmics, professionals i digitals, i ho serà cada vegada més.
Condicionar aquesta competència a la capacitat econòmica de les famílies per pagar extraescolars eixampla les desigualtats, limita les oportunitats de milers de joves i trasllada la responsabilitat d’aquest repte estructural fora del sistema educatiu.
