Un nou estudi realitzat entre 118 fisioterapeutes de tot Catalunya posa de manifest que no existeix un únic model de fisioteràpia “convencional” per a la rehabilitació d’ictus. Tot i l’existència de guies clíniques internacionals, cada professional adapta una combinació de tècniques a les necessitats del pacient i a la fase de recuperació. La recerca, liderada des de Lleida, s’ha publicat recentment a la ‘Revista de Neurologia’. L’estudi ha analitzat com s’aborda la rehabilitació de l’ictus al territori. Els resultats indiquen que el 57,6% dels professionals no segueixen un mètode en concret sinó que fan servir una combinació de mètodes ajustant-los segons la persona i el moment del procés de recuperació.
Les tècniques més emprades inclouen la dels exercicis orientats a tasques concretes, l’entrenament de l’equilibri o l’entrenament de força, entre d’altres. En canvi, tècniques com la musicoteràpia, el ‘mindfulness’ o les tecnologies avançades s’utilitzen molt menys, sovint per limitacions d’accés o manca de formació específica.
Les primeres autores de l’estudi, Maria Masbernat – Almenara i Selma Peláez Hervás, expliquen que l’objectiu era entendre “què s’està fent realment a les consultes i centres de rehabilitació de Catalunya”, ja que no hi ha dades concretes. Ara, veuen que el concepte de “fisioteràpia convencional” és massa “ambigu”. Davant aquesta variabilitat, els investigadors recomanen que els estudis científics futurs especifiquin clarament quines tècniques s’inclouen dins la fisioteràpia convencional, per garantir una millor comparació de resultats i una transferència real a la pràctica clínica.
La investigació, liderada per la UdL i l’IRBLleida també ha comptat amb la col·laboració de professionals del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i la Universitat Internacional de Catalunya. També hi ha hagut suport del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i el grup de recerca GESEC de la UdL.
