Amb 2.600 col·legiades, les comarques de Ponent tenen 5,7 infermeres en exercici per cada mil habitants. “Una dotació totalment insuficient, tenint en compte que al nostre territori viuen més de 450.000 persones” –ha explicat Mercè Porté, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermeres de Lleida (COILL)– “i que la dada no contempla factors com la disgregació territorial, l’edat i cronicitat de la població o les jubilacions massives, que fan prevure un dèficit molt més elevat en un termini curt”.
Les xifres venen de la mà del Consejo General de Enfermería (CGE) que ha presentat aquest matí el seu “Informe de ratios 2024” i que situa Lleida en 38a posició respecte de les 52 províncies espanyoles. Actualment, la ràtio estatal se situa a 6,36 infermeres per cada mil habitants. Tot i que en un any ha augmentat sis centèsimes (era 6,30 el 2023), les males dades espanyoles no són una excepció a la Unió Europea i l’informe revela com la mitjana dels 27 països membres baixa de les 8,83 infermeres per cada mil habitants el 2023 a 8,19 el 2024.
Pel que fa a les xifres desglossades per comunitats, Navarra continua liderant el rànquing d’infermeres amb relació a la població que han d’atendre, amb 8,92 infermeres per cada mil habitants i es converteix en l’única que supera la mitjana europea. País Basc (8,09), Canàries (7,55), Castella i Lleó (7,49), Aragó (7,4), Astúries (7,34), Melilla (7,24), Extremadura (7,15), Ceuta (7,10), Cantàbria (6,77), Madrid (6,54), Madrid (6,54), Madrid (6,54) comunitats que també superen la mitjana nacional. Per la seva part, Castella-la Manxa (6,26), Illes Balears (6,13), Andalusia (5,56), Comunitat Valenciana (5,56), Galícia (5,16) i Múrcia (4,99) són les comunitats amb pitjors ràtios l’any 2024.
