Un estudi proposa augmentar la superfície agrícola en guaret —és a dir, la terra de cultiu no sembrada— per a estabilitzar la població de sisó comú (Tetrax tetrax), una espècie d’ocell estepari en perill d’extinció a Espanya.
Així ho adverteix un estudi pioner en conservació adaptativa signat pels experts Santi Mañosa, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona (UB), i Gerard Bota, del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
L’estudi, publicat en la revista Biological Conservation, revela que per a ocells com el sisóncada vegada és més difícil trobar hàbitats adequats i superfícies que garanteixin la seva supervivència a causa de la reducció del paisatge estepari i a la desaparició de l’agricultura i la ramaderia tradicionals.
Ocell estepari en perill
Augmentar la superfície en guaret és una estratègia que “actua positivament sobre el sisó, sobretot perquè incrementa l’èxit reproductor, ja que proporciona a l’espècie tot el que ha desaparegut en els ambients agrícoles de secà com a resultat de la intensificació de les pràctiques agrícoles”, detalla el professor Santi Mañosa.
L’investigador afegeix que, a la primavera, aquests ocells “troben aliment, llocs perquè els mascles facin la seva parada nupcial per a atreure femelles, aparellar-se, niar i alimentar als pollets”.No obstant això, a l’estiu, tardor i bona part de l’hivern, “quan els cultius se seguen i llauren, els guarets romanen com els únics espais amb cobertura vegetal suficient per a proporcionar refugi i aliment per a aquests ocells, els qui, una vegada acabada la reproducció es tornen gregaris”, afegeix.
