Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) apunta que l’ús problemàtic de xarxes socials s’associa amb un pitjor benestar adolescent. Forma part del World Happiness Report 2026 que publica Nacions Unides, i assenyala que l’impacte és més fort en entorns socioeconòmics més desfavorits. L’anàlisi inclou dades de més de 330.000 adolescents de 43 països, amb les quals es detecta que el problema és més grans als països anglo-cèltics, concretament Canadà, Irlanda i el Regne Unit, mentre que és més feble a la regió del Caucas i el Mar Negre, a Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan o Turquia. L’estat espanyol se situa entre el grup de països del llistat de 43 on aquesta problemàtica és menor.
Concretament, l’estudi ocupa el capítol setè de l’Informe Mundial de la Felicitat, titulat ‘Problematic social media use and adolescent wellbeing: the role of family socioeconòmic status across 43 countries’. Aporta una perspectiva especialment rellevant en mostrar que els efectes de l’ús problemàtic de xarxes socials no es distribueixen per igual entre tots els grups de la població, sinó que estan travessats per desigualtats socials.
Les dades en les quals es basa el projecte procedeixen d’una de les principals enquestes internacionals sobre salut i benestar adolescent, Health Behaviour in School-aged Children (HBSC), que examina informació recollida el 2018 i el 2022 per a joves d’11 a 16 anys. Els resultats mostren que en els 43 països analitzats l’ús problemàtic de xarxes socials està associat amb més malestar psicològic i amb una pitjor valoració general de la vida.
Així, els adolescents que presenten patrons més compulsius, addictius o desregulats d’ús digital tendeixen també a mostrar pitjors indicadors de benestar subjectiu. En concret, un augment en l’ús problemàtic s’associa amb un increment aproximat de 0,16 punts en queixes psicològiques i amb una disminució d’uns 0,19 punts en satisfacció amb la vida en una escala de 0 a 10, cosa que correspon aproximadament a un augment d’un 10% en les queixes psicològiques i a una reducció del voltant d’un 3% en la satisfacció amb la vida.
Amb tot, els adolescents de famílies amb menys recursos socioeconòmics apareixen com els més vulnerables. En comparació amb els adolescents de nivell socioeconòmic baix, els adolescents de nivell socioeconòmic alt mostren una associació aproximadament entre un 5% i un 10% més feble entre ús problemàtic i queixes psicològiques, i una reducció aproximadament d’un 10–13% en la relació negativa entre ús problemàtic i satisfacció amb la vida.
Els resultats, segons els impulsors de l’informe, suggereixen que les famílies amb més recursos poden disposar de més eines materials, educatives i relacionals per amortir els riscos associats a l’ús problemàtic de les xarxes socials.
Diferències regionals rellevants
La investigació també detecta diferències regionals rellevants, amb pitjors valors en països anglo-cèltics, com Canadà, Irlanda i el Regne Unit. Per contra, els vincles són més febles a la regió del Caucas i el Mar Negre, que inclou països com Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan o Turquia.
L’estudi troba que les desigualtats socioeconòmiques en la relació entre ús problemàtic i benestar són clares en moltes regions europees, però relativament febles als països mediterranis, com Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Malta i Xipre. En aquest sentit, l’estat espanyol se situa entre el grup de països on la relació entre ús problemàtic de xarxes i reducció de benestar és menor, situat en la posició 40 del total de 43 països pel que fa a les queixes psicològiques i en la posició 31 pel que fa a l’avaluació de la vida.
També destaca que l’associació negativa entre ús problemàtic de xarxes socials i benestar adolescent es va intensificar entre 2018 i 2022. Aquest empitjorament s’observa a la majoria de regions i per a tots els grups socioeconòmics estudiats, cosa que apunta a un deteriorament general del context digital adolescent en els darrers anys i en concret en el context de la pandèmia.
