No, no em refereixo al fet que l’estiu d’enguany hagi estat el millor de la meva vida, tot i que certament l’he gaudit força a base de microescapades aquí i allà. Simplement vull repassar alguns dels films que he revisionat aquests mesos i que, poc o molt coneguts, estan arxivats en la meva llista personal de produccions interessants. Començaré aquesta selecció eclèctica, però al meu parer recomanable, pel darrer llargmetratge que he vist, Un tipus genial (Local hero), de Bill Forsyth, una comèdia britànica de 1983 bonhomiosa i ecologista que, a banda dels suggestius paisatges escocesos i de l’encertada música de Mark Knopfler, irradia un bon rotllo absolut. El desenllaç esperançador d’aquesta cinta contrasta amb el d’El jurament, del 2001, un excel·lent thriller de Sean Penn protagonitzat per Jack Nicholson que ens refrega l’ànima amb un final esfereïdorament angoixant. Com força depriment és el colofó d’En terra de ningú, de Danis Tanovic, també del 2001, un drama ambientat en la Guerra de Bòsnia que deixa per terra el paper dels periodistes i de l’ONU durant aquell conflicte. Desenllaços agredolços els trobem a Naus misterioses (1972), de Douglas Trumbull, pel·lícula futurista d’enfocament ecologista que recordarem pels tres simpàtics robotets i la banda sonora de Joan Baez, i a Mediterráneo, (1991) de Gabriele Salvatores, entranyable i oscaritzada cinta en la qual uns soldats italians troben el paradís en una guerra plàcida i el desengany en una postguerra gris. L’acció transcorre en una illeta, la més llevantina del Dodecanès grec, que curiosament fou també la més oriental de les possessions catalanoaragoneses durant el regnat d’Alfons IV. Però això, és clar, ja és una altra pel·lícula.
Sessió: No iniciada
