Un col·legi molt enrotllat

Als membres d’aquest col·legi, dia sí i altre també, els ‘castiguen’ al racó de pensar. Tant, que alguns, ja n’han fet el seu modus vivendi. Posen en pràctica diària allò que sostenia Friedrich Nietzsche: no hi ha fets, només interpretacions. Per tant, ells i elles són uns consumats intèrprets. Interpreten obres tan ambigües i laberíntiques com són les lleis. Massa sovint de l’embut. S’hi guanyen la vida en el Gran Teatre del Món, que avisaven Calderón de la Barca i William Shakespeare. Unes i altres, també molt sovint, salten a les pantalles petites i grans, protagonitzant comèdies, melodrames, sainets i tragèdies. Qui més qui menys els vol al costat quan algú no compleix el contracte establert. O quan la policia i el jutge ens busquen les pessigolles. Doncs sí. Elles i ells són els advocats, de Deu o del Diable. Enguany, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida compleix els 175 anys d’existència. Del segle dinou al vint-i-u són una pila de plets. Confirma Antonieta Martí Teruel, primera degana femenina del col·legi, que la institució corporativa està en molt bon moment. És a dir, 1.100 col·legiats, que la meitat exerceix l’advocacia, i que, si fins fa no res la dona no podia actuar com a tal, a dia d’avui, el 50% del cens són advocadesses. Que si la Justícia té els ulls tapats, les dones ja la guien.