Unai Laso i Ander Albisu s’han proclamat campions per parelles de la lliga de pilota basca en la final al Navarra Arena de Pamplona. No s’han equivocat de secció. La fervent recomanació d’un amic m’ha dut a viure per primera vegada l’efervescència en directe d’un partit decisiu d’aquest esport minoritari arreu, però molt arrelat a Euskal Herria. Per això els cronistes bascos escrivien ahir que “una txapela (els campions reben una txapela) no és un assumpte de vida o mort; és una cosa molt més important”. El Navarra Arena estava a petar. Les entrades estaven exhaurides des de feia setmanes. A les graderies hi havia persones de totes les edats, nets i avis, i personatges famosos com Karlos Arguiñano i Javier Clemente. Els partidaris de la parella Laso-Albisu com els seguidors dels derrotats Altuna III-Ezkurdia, estaven barrejats sense que hi hagués ni una mala paraula. Per viure intensament tot l’ambient de la final vam anar fins al Navarra Arena amb un autobús dels seguidors d’Alltuna. Un viatge amb joves bascos aficionats a la pilota de camí al partit més important de l’any és com anar al Dragon Kan sense cinturó de seguretat. El partit va ser trepidant. La pilota basca és un esport molt elemental. Gairebé diria primitiu. Una pilota dura com una pedra i dues parets. Res més. La bellesa del joc la donen els jugadors amb les seves increïbles batzegades amb la mà, amb les dues mans. Els bascos han convertit la pilota en l’esport nacional, en símbol d’identitat festiu. A Catalunya hem perdut l’afició a la pilota. Abans hi havia molts pobles amb frontó. La paret de les esglésies era un frontó habitual. Ara en deu quedar ben pocs. Llàstima!
Sessió: No iniciada
