L’any 1935 l’alcalde de Barcelona Pich i Pon, un personatge poc cultivat, es va fer famós per les seves frases involuntàriament còmiques. “El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac”, o (mentre tenia una espasa a la mà) “¡me siento como un radiador romano!’’ i també “es sifilítico” (parlant d’un col·leccionista de segells) són algunes de les llegendàries piquiponades. Noranta anys després, un altre personatge singular, bufonesc i detestable alhora, per desgràcia amo del país –encara– més poderós del món, ens “delecta” amb afirmacions que podrien semblar grotesques, perquè responen a desitjos que són impossibles de complir o, el que fa més por, a amenaces que es poden fer realitat. Negant el canvi climàtic: “El concepte d’escalfament global va ser creat pels xinesos per enfonsar la indústria manufacturera nord-americana”. Sobre els emigrants: “Estan portant les seves drogues, la seva criminalitat, són violadors i algun, assumeixo, és bona persona”. I respecte al conflicte d’Ucraïna, aquell que va prometre acabar en 24 hores, ara diu que es reunirà amb Putin “per posar fi a aquesta guerra ignominiosa”, alhora que dona llum verda a la venda d’armes sofisticades als ucraïnesos. Molt hipòcrita és l’afirmació que l’alto el foc a Gaza suposa “l’albada històrica d’un nou Orient Mitjà”, després de permetre que el seu protegit, Israel, hagi massacrat 60.000 civils, i de declarar, fa uns mesos, que els palestins havien de ser expulsats de la seva terra. Les de Pich i Pon eren totxeries inofensives pròpies d’un senzill electricista, poc llegit (de fet, no sabia llegir), esdevingut alcalde. Però les trumpades del magnat ianqui són desafiaments inquietants que contribueixen a generar un món cada cop més inhumà, injust i perillós.
Sessió: No iniciada
