El president nord-americà, Donald Trump, ha topat en la seva ofensiva migratòria amb els marges de la Constitució: organitzacions defensores de drets civils i autoritats d’estats demòcrates han recorregut a les lleis per bloquejar o frenar la posada en marxa de les seves ordres executives.
El primer revés li va arribar dijous, quatre dies després que iniciés el segon mandat. Un jutge federal de Seattle va considerar “clarament inconstitucional” el decret pel qual preveu posar fi a la ciutadania per naixement per a fills d’immigrants indocumentats o amb un estatus temporal. El magistrat John C. Coughenour la va pausar durant 14 dies, però va establir les bases d’una dinàmica que es podria repetir aquests propers quatre anys: grandiloqüents anuncis de mesures seguits per una bateria de demandes a les corts, que aboca els plans de Trump a dirimir-se al Tribunal Suprem.
L’Esmena 14 de la Constitució estableix que tota persona nascuda a sòl nord-americà obté automàticament la nacionalitat, independentment de l’estatus migratori dels seus pares. L’objectiu d’acabar amb la ciutadania per naixement ha estat el que ha rebut més ressò després de la seva arribada al poder, però no és l’únic que posa a prova l’statu quo. Trump planeja per exemple substituir amb un augment dels aranzels l’impost sobre la renda, la creació de la qual va requerir la ratificació de la Dotzena Esmena el 1913.
Abans d’iniciar aquest segon mandat, en la seva meta per retallar despeses no va descartar no gastar diners assignats ja pel Congrés, i ha fet broma a més de seguir en el poder per tercera vegada, encara que la Constitució limita a dos els exercicis dels presidents. El legislador Andy Ogles ja ha elaborat un esborrany per intentar ampliar aquest límit.
I en la posada en marxa d’algunes de les promeses de campanya no ha dubtat a muntar un espectacle al seu voltant. La firma per exemple de les primeres ordres executives va ser en un estadi el dia de la seva investidura davant de 20.000 persones.
Els recursos en marxa anticipen un procés llarg abans que els seus plans es vegin materialitzats. El mandatari, però, juga amb l’avantatge que els republicans controlen les dues cambres del Congrés i que el Suprem, que podria tenir l’última paraula, també té majoria conservadora.
Organitzacions com la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), que ja han portat als tribunals la decisió d’eliminar l’aplicació migratòria CBP One, que permetia demanar una cita per presentar-se a un port d’entrada de la frontera amb Mèxic, asseguren estar en peu de guerra.