El president dels EUA, Donald Trump, ha demanat als seus assessors a la Casa Blanca que esbrinin si és possible comprar-li Groenlàndia a Dinamarca, segons han informat aquest dijous diversos mitjans nord-americans.
Aquestes informacions indiquen que Trump ha esmentat la qüestió diverses vegades en les últimes setmanes durant reunions i sopars.
The Washington Post va assenyalar que a la Casa Blanca ja s’ha discutit sobre la legalitat de la hipotètica compra, del procés per incorporar un territori amb el seu propi govern i també d’on sortirien els diners per a l’adquisició.
La cadena CNN, per la seva banda, va anotar que Trump, un multimilionari que va fer la seva fortuna en el desenvolupament immobiliari, ha demanat a l’advocat de la Casa Blanca, Pat Cipollone, que estudiï la possibilitat.
Tots dos mitjans van comentar que els assessors de Trump estan dividits entre els que creuen que el mandatari parla seriosament de comprar Groenlàndia, i els que consideren que es tracta d’un caprici passatger.
Les versions dels mitjans no aclareixen quin és el motiu pel qual Trump estaria interessat en la compra de Groenlàndia, encara que alguns especulen amb els seus recursos naturals i altres amb la seva importància geoestratègica per la seva proximitat a l’Àrtic.
Groenlàndia és una illa situada a Amèrica del Nord, al nord-est de Canadà, i coberta per gel en un 75% de la seva superfície.
Els seus 2,1 milions de quilòmetres quadrats fan d’ella la major illa del món, encara habitada per tan sols unes 56.000 persones, majoritàriament d’ètnia inuit.
Políticament, Groenlàndia pertany a Dinamarca, tot i que es tracta d’un territori autònom que des de 2009 fa anar totes les competències excepte política exterior, defensa i política monetària.
Estats Units va ocupar el 1941 Groenlàndia per evitar una possible invasió nazi de l’illa després que els alemanys ocupessin Dinamarca, situació que es va perllongar fins a la fi de la guerra a 1945.
En 1951, Estats Units va construir a Groenlàndia l’estratègica Base Àrea de Thule, que va cobrar especial importància durant la Guerra Freda.
Trump no seria el primer president nord-americà a tractar de comprar Groenlàndia, ja que, segons el Post, Harry Truman (1945-1953) va oferir 100 milions de dòlars a Dinamarca per l’illa un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial.
El pla del president dels EUA desferma comentaris irònics a Dinamarca
El suposat interès del president dels EUA, Donald Trump, en comprar Groenlàndia a Dinamarca ha generat una allau de reaccions de polítics danesos, que dubten de si és una broma, ironitzen amb la seva salut mental o el acusen de colonialista.
Segons publiquen avui diversos mitjans nord-americans, Trump ha esmentat la qüestió diverses vegades en les últimes setmanes durant reunions i sopars, i la Casa Blanca ha discutit la legalitat d’una hipotètica compra, el procés d’incorporació del territori i d’on sortirien els diners per afrontar l’operació.
Mentre l’Executiu socialdemòcrata danès guarda silenci, el Govern autonòmic groenlandès ha ressaltat en un comunicat la “bona relació” amb els Estats Units, i veu el “rumor” com a mostra de l’interès en invertir en aquesta illa de 2 milions de quilòmetres quadrats coberta de gel i 56.000 habitants, la majoria inuits.
“Groenlàndia no està per descomptat en venda”, ressalten en el breu escrit les autoritats d’un dels dos territoris autònoms que componen el Regne de Dinamarca (l’altre són les Illes Fèroe).
Davant del mutisme o la resposta mesurada de les autoritats, la classe política danesa ha reaccionat de forma gairebé majoritària en les xarxes socials fent exercicis d’ironia.
“Deu ser una broma l’1 d’abril completament fora de temporada”, assegura l’exprimer ministre danès i actual líder de l’oposició, el liberal Lars Løkke Rasmussen, al·ludint a la tradició saxona en aquesta data, equivalent al dia dels Sants innocents.
De “mala broma” han titllat també els suposats plans de Trump dues figures de les forces polítiques que donen suport al Govern danès: la líder socialista, Pia Olsen Dyhr, i el portaveu d’Exteriors del Partit Social Liberal, Martin Lidegaard.
Lidegaard ha emfatitzat que en cas que fos un pla seriós, seria “terrible” per als groenlandesos, que perdrien la seva autonomia -que inclou des de 2009 el dret de autodeterminació- i assistirien a una possible militarització de l’illa.
“Dic ‘no, gràcies’, al fet que comprin Groenlàndia, millor reforçar la relació amb Dinamarca. Cal ressaltar a més que tampoc és una mercaderia que es pugui vendre”, ha afirmat Aaja Chemnitz Larsen, una de les dues diputades groenlandeses al Parlament danès.
En aquesta línia ha insistit la líder “rojiverde” Pernille Skipper, qui ressalta que “no estem en el segle XIX” i que no es pot comprar “tot un país i tot un poble”.
Altres polítics danesos qüestionen en canvi directament la salut mental del president nord-americà.
“Si és cert que està pensant en això, és una mostra definitiva que s’ha tornat boig. He de dir-ho com és: la idea que Dinamarca vengui a 50.000 ciutadans als Estats Units és una completa bogeria”, apunta Søren Espersen, portaveu en Assumptes Exteriors del Partit Popular Danès, la tercera força parlamentària.
També de “boig” el titlla Uffe Elbæk, cap visible de l’ecologista L’Alternativa, que considera que amb aquest precedent, la visita de Trump a Dinamarca a principis de setembre serà “la més absurda” que es recordi “en molt temps”.
“Relaxa’t, la idea de comprar Groenlàndia no és nova”, li recorda el conservador Nasser Khader, al·ludint que Estats Units ja ho ha intentat abans, l’última vegada en 1946 amb Harry Truman de president, una idea rebutjada per Copenhaguen, què tres dècades enrere si li havia venut a Washington les actuals Illes Verges.
En to més seriós, el diari conservador “Berlingske” ressalta en un editorial en la seva edició digital que després de les “fantasies” de Trump hi ha el desig d’EUA d’augmentar la seva influència -posseeix una base militar al nord de l’illa- en un territori de gran importància geoestratègica i que ha despertat l’interès de la Xina.
Groenlàndia ja estava inclosa com un assumpte de discussió preferent en la visita oficial que Trump farà en dues setmanes a Dinamarca, on a més de reunir-se amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, té previst entrevistar-se amb el president autonòmic groenlandès, Kim Kielsen.
