L’any passat comentava les parides que vomitava aquest personatge patibulari que és Trump. Parides que semblaven entre humorístiques i grotesques, però que ara ja no fan gens de gràcia. Perquè malgrat que alguns s’han alegrat de la intervenció a Veneçuela, un règim gens edificant, l’agressió militar a aquella nació i el segrest del seu president suposen passar-se el Dret Internacional pel forro. L’argument per controlar el país sud-americà és sòlid, o més aviat líquid: el petroli. No farà el mateix amb les dictadures saudita o marroquina, països amiguets. Ja vam comentar la monstruosa idea de convertir Gaza en un resort turístic o el joc maquiavèl·lic de donar suport a Putin mentre fa negoci venent armes per reforçar l’exèrcit ucraïnès. I resulta del tot surrealista la voluntat d’envair Groenlàndia, territori sota la sobirania d’un país de l’OTAN, és a dir, aliat. Ningú compra l’argument que Rússia o la Xina amenacin una illa que, ves per on, compta amb enormes recursos naturals. I tots ens fem una pregunta: realment Trump és un tipus intel·ligent? Jo penso que no. És un home sense escrúpols que compta amb l’exèrcit tecnològicament més poderós del món, i que no té ningú que li pari els peus. També Hitler, un estratega mediocre, va conquerir mig continent gràcies al poder militar. El que aquest tipus està fent és, ras i curt, un exercici de força. Si em permeteu una comparació infantil, és com si un nen malvat entrés al Cucalòcum, apallissés la resta de vailets per evitar fer cues, i en comptes de pagar l’entrada robés els ingressos de taquilla. I de pas, que segrestés la mascota Pitxo i es quedés amb les bicicletes o les motos elèctriques.
Sessió: No iniciada
