El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha exhumat les restes òssies de 15 soldats morts durant la Guerra Civil, en concret durant els combats de la batalla de les Garrigues, el gener del 1939, que va culminar amb l’ocupació definitiva de tot Catalunya, segons va explicar el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.
La troballa és el resultat de l’excavació a la fossa del cementiri de Bellaguarda, a les Garrigues, que es va iniciar el passat 28 de maig i es va enllestir a finals de juny. Es tracta de la fossa més gran oberta enguany pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, que en paral·lel té previstes més intervencions al mateix municipi, encara no es coneix el lloc exacte, i al Pallars Jussà, a Sant Romà d’Abella.
Aragoneses va afirmar que “totes les actuacions arqueològiques que coordinem tenen un doble objectiu; d’una banda, recuperar els cossos per inhumar-los amb dignitat, i de l’altra, avançar en el coneixement científic sobre el període històric de la Guerra Civil”. I és que per poder localitzar algunes d’aquestes fosses pertanyents al període de la Guerra Civil, darrere hi ha una ingent feina de documentació i d’anàlisi d’arxius militars, locals, religioses i de fonts orals, és a dir de testimonis d’avis, pares o veïns que recorden l’època i volen preservar la memòria històrica. “És una feina d’historiadors i de documentalistes molt important perquè a Catalunya hi ha centenars de fosses, però a l’hora d’intervenir hem d’estar molt segurs de com és la fosa o el lloc on s’ubica. En el cas de Bellaguarda, hi havia veïns que recordaven que fora del cementiri s’havien enterrat soldats”, va assenyalar Aragoneses. En aquest sentit, des del departament asseguren que en el moment en què identifiquen una fossa i l’obren, no coneixen si a l’interior hi ha soldats republicans o franquistes i en aquest sentit defensen que “la tasca d’exhumació de fosses implica els familiars i l’Administració, però també implica la societat”.
En tots els casos, es van descobrir inhumacions individuals, amb els individus col·locats en posició de decúbit supí. Pel que fa a la indumentària, tots portaven materials associats i compatibles amb uniformes militars, com ara botons, sivelles o calçat, tal com va explicar Isazkun Ambrosio, una de les arqueòlogues. Van sortir a la llum insígnies i galons de caporal corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetúan i en aquest sentit, les troballes confirmen la presència a la fossa de soldats de l’exèrcit rebel procedents del Marroc. No obstant això, no s’ha pogut relacionar els 15 individus amb el bàndol rebel i, per tant, no es pot descartar la presència de soldats regulars o, fins i tot, republicans. Així, les restes òssies recuperades se sotmetran ara a estudis arqueològics, antropològics i genètics per identificar la identitat i retornar-les a les famílies, va apuntar el departament.
A banda de trobar materials relacionats amb l’armament, també es van recuperar objectes d’abillament i objectes personals, entre els quals destaca una mina de llapis a la butxaca dreta de la camisa d’un dels individus. Des del punt de vista patològic, Ambrosio va detallar que la majoria de soldats mostraven ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax, fet que seria compatible amb l’afusellament que relataven algunes fonts orals amb qui es va parlar per ampliar la informació.
