Amb ‘treballa’ em refereixo a dedicar el teu esforç en allò que estiguis fent. Sigui treball laboral, estudiar i d’altres coses que puguis estar fent, fins i tot buscar treball. Però vu! I no t’oblidis d’això. Em refereixo al fet que no t’oblidis dels teus familiars, amics, parella. Sé que pot semblar difícil i que pots creure que tens una vida dura, que ja els dedicaràs temps quan puguis. L’altre dia vaig veure una entrevista a El Hormiguero, on Pablo Motos parlava amb el famós cuiner Arguiñano i el seu fill Joseba. Arguiñano deia: “Si vols que la vida et vagi bé rega aquests tres jardins; el del treball, el dels amics i el de la família” i amb això és suficient perquè tot et marxi bé; això sí, sense emmalaltir. Quina realitat. Creiem que ho controlem tot, però una cosa tan senzilla i que ens dona la vida que és respirar no ho controlem. El cos respira per si mateix. Si no, en adormir-nos deixaríem de respirar. I no sabeu el difícil que és quan et costa respirar, esforçar-te per fer una cosa tan simple. A les portes de la mort no t’importen els diners, ni els que tens o has aconseguit. Només recordes a les persones a les quals estimes i si et necessiten o no. Dit això, tranquil, que queda molt clar que cal treballar i no oblidar-se de viure. Que, fins i tot Julio Iglesias ho cantava a la cançó Me olvidé de vivir. Així que a reflexionar i a trobar el teu equilibri.
Sessió: No iniciada
