El periodista i escriptor Jaume Clotet va presentar ahir a Lleida, en conversa amb el director de LA MAÑANA Francesc Guillaumet, la novel·la ‘L’espasa del rei’, que tanca la seva trilogia de thrillers històrics iniciada amb ‘La Germandat de l’Àngel Caigut’ i ‘La calavera de l’apòstol’ i que acaba resolent els misteris plantejats al voltant el captiveri de Satanàs. Com les altres dues novel·les, aquesta va fent salts entre el passat, al segle XIII, i l’actualitat protagonitzada per la mateixa parella de les anteriors novel·les, l’agent dels Mossos d’Esquadra Berta Bosch i el monjo de Montserrat Bernat Balaguer que, un altre cop “es veuen obligats a resoldre la situació”.
La novel·la, que s’ambienta a localitzacions com Terra Santa, Barcelona, Montserrat, Roma, París, o la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà, té com un dels seus elements centrals, ja des del títol, la història de l’espasa Vilardella de Jaume I, una de les espases de virtut de Catalunya, que es conserva al Musée de l’Armée de París i que segons el mite, gairebé universal, tenia el poder de fer que el seu posseïdor no perdés el combat, “sempre que la persona fos virtuosa”. “Tothom ha sentit parlar d’Excalibur, que precisament ha desaparegut, perquè altres països treuen pit i, en canvi, aquesta Vilardella la gent no la coneix”, destaca Clotet. La història al segle XIII té com a protagonistes els fills de Jaume I, que s’embarquen en una croada a Terra Santa, mentre que l’acció al present es vincula a l’assassinat de dos ferrers, en una eterna lluita entre el bé i el mal que “mantenen un equilibri permanent”. Pel que fa a la recerca i a la combinació de realitat i ficció, l’autor diu que “tot està força documentat, així que intento inventar el mínim possible”. A més, afegeix que “he tingut molta gent que m’ha ajudat i a qui consulto, per no equivocar-me ni ofendre a ningú”, en el marc d’una història amb molta presència de l’església.
Ara, un cop tancada la trilogia, és probable que Clotet s’endinsi en altres històries, “però amb dues condicions, que jo m’ho passi bé i que la gent també”. A més, reivindica la història catalana i fa una crida a que altra gent agafi noves temàtiques; “tenim moltes coses per contar”.
