Hi ha moments en la vida en els quals sents que tot està perdut. Un no deixa d’aventurar-se i treballar per a perseguir allò que desitja, d’aixecar-se, després de caure i caure… Quan menys ho esperes zas de nou la desesperació que t’embarga els sentiments optimistes. Un nou i inesperat problema apareix. Tan gran com sorprenent. Alguna cosa que no podies imaginar. I ara què? Tot perdut? Per allò que escapa a les teves mans. Per coses sobre les quals no tens control. No val de res autocastigar-se. Si prendre nota, perquè no es repeteixi. Mirar endavant sacsejar-se la pols i avançar com puguis. Iniciar una altra vegada el camí per dur que sembli. Perquè la vida és així no sempre surten bé les coses, no és lineal. Qui va dir que seria fàcil? Recorda sempre que quan no puguis seguir pots pausar. Si al final no pots sortir d’un problema hauràs d’avançar en una altra direcció o pausar els teus somnis per un temps, rearmar-te de força, valor, energia, etc… i tornar. De totes maneres quan creguis que tot està perdut abans dona’t un marge de temps. Les coses amb el temps poden veure’s de manera diferent. Si el teu esperit és el d’un guerrer, el d’un aventurer, el d’un lluitador i ara et trobes ferit de mort. Només significa que has d’estar en pausa i reposar-te. Així doncs no permetis que t’enfonsi el dolor de creure que tot està perdut. Estas en pausa!!!
Sessió: No iniciada
