¿Per què s’estrena una pel·lícula?, es pregunta el bon aficionat al cinema. ¿A què obeeix que algú gasti els calerons per fer-la? Avui ‘Parenostre’ senyoreja les pantalles. Si aquest article fos de crítica cinematogràfica, diria que es tracta d’un ‘biopic’ a correcuita sobre les peripècies personals i familiars de Jordi Pujol Soley (Barcelona, 94 anys), banquer i polític. El títol avisa que, tal vegada, resem amb el devocionari català: ‘Parenostre que estàs en…’. El guió del periodista Toni Soler (Figueres, 60 anys) condensa la vida del patriarca amb salts en el temps (2015-1940) per esbrinar la suposada malversació d’un polític sagaç. Manuel Huerga (Barcelona, 67 anys) ha dirigit aquesta hagiografia pujolista entre el fulletó i el thriller amb tocs infantils (un sant Pancraci que, sarcàstic, pica l’ullet) i amb l’immens Josep M. Pou (Mollet del Vallès, 80 anys) tot encarnant un Pujol de 2 metres d’alçada. Per camuflar aquest pujol més alt que un sant Pau (un Everest!), Huerga opta per la visió intimista del personatge amb majúsculs primeríssims primers plans que persegueixen la mirada, tan aviat afinada com confusa, d’un patriota (‘Tot ho he fet pel país’) traït pels fills i la muller. En 6 mesos, Pujol serà jutjat. ¿Per això l’estrena de ‘Parenostre’? El que sí és cert és que no és cinema jove. Revellit, si de cas.
Sessió: No iniciada
