A diferència, però, del Godot becketià, el Morera ja té data d’arribada: dissabte, 13 abril d’enguany. Vaja, que si cap pandèmia galopant no ho frustra, el museu obrirà les seves reciclades portes. A la manera de qualsevol companyia teatral que roda l’espectacle per províncies abans d’estrenar-lo a la capital, el Morera assaja aquests dies unes visites de funcionaris municipals per comprovar si el museu funciona. Joiosament, el cuc de seda Audiència Provincial mutarà en rutilant crisàlide primaveral. ¿El seu vol rasant enlairarà l’esmorteïda Rambla? Lleida ha gaudit d’un munt d’equipaments que venien a millorar la geometria ciutadana. ¿Ho ha aconseguit la Llotja amb la barriada de Pardinyes? ¿La Panera amb la de Sant Martí? ¿El Parador Nacional de Turisme ha reviscolat el Casc Antic, situant-lo dins el mapa cultural? ¿S’han gentrificat aquestes barriades? Pel que fa al Morera, serà apassionant comprovar si ajuda a superar la crisi general dels museus com a institucions artístiques per la falta de legitimitat social i política. I sobre la seva necessitat real enfront l’Era Digital, tot desvetllant que el museu actua com agent actiu dels cànons artístics (què és art i què no). Enllà la baluerna de magatzem passiu de suposades obres d’art, ¿què farà el Morera per remuntar el papalloneig de ser un Museu-Monument?
Sessió: No iniciada
Menu
